Mai més May

La cantarella del Brexit sembla un conte de no acabar mai. Teòricament el tema s'hauria d'haver matat el proppassat divendres. Des de l'inici, vaig pensar que els anglesos enredarien la troca. Normalment són el súmmum dels súmmums. Potser el que mai no hauria imaginat ha estat el recargolament, cinisme i merder que bull al cervell dels seus polítics.

Certament l'article número 50 del tractat de la UE possibilitava que un estat membre plantegés cardar el camp. Així ho van fer el 29 de març de 2017, després d'un referèndum que va semblar un joc d'ous. A l'extrem que, darrerament, hi havia qui plantejava repetir-lo.

Quins plans hi ha d'ací al 31 d'octubre? Faig la pregunta perquè resulta que la Unió Europea els acaba d'atorgar aquest període de "propina" per marxar. Jo, però, no hauria filat tan prim. Entenc que calia "tallar l'agonia" i, fins i tot, la presa de pèl. Fa massa que dura.

Mig any més dóna per a molt o per a no res. Contemplo un ventall de possibles escenaris: dimissió de la senyora Theresa May, eleccions europees, potser nou primer ministre, celebració d'una segona consulta o que, finalment, el Parlament britànic es posi d'acord. En tot cas, és hora d'acabar amb la incertesa. Va de cul tot el poble britànic, els anglesos residents en països comunitaris i tots els treballadors europeus que tenen el seu lloc de feina allí. Concretament a Espanya se n'hi calculen uns tres-cents mil.

Deixo per a un altre dia el daltabaix econòmic que se'n pot derivar. Si més no, pot haver-hi una devaluació de la lliura esterlina. Es restringiran les relacions comercials i financeres als dos cantons del Canal de la Mànega€ En el benentès que aquest interval es podria perllongar uns set anys i que un 44% de les exportacions angleses van a la UE (que li subministra el 53% de les seves importacions).

Té pebrots el sarau. Són la riota del món. Tres anys després de decidir que volien marxar, s'abocaran a gastar més de mil milions d'euros en una campanya per sol·licitar-ne el reingrés? Justament per això triava -com a títol de la columna- "mai més May".