Segona "Querada"

Aquest títol pot sonar a música celestial. Per això, el reproduiré d'una altra manera: "Una nova trobada dels Quera". Fa temps que duia al cap bastir una columna parlant de cites familiars multitudinàries com aquesta. Penso, per exemple, en els cognoms Morera, Blasi, Matalonga, Freixa o Casals, amb més recorregut històric i numèric (o de quòrum) en algun cas. Algunes fa anys que se celebren… El fet em genera una "sana enveja". Sobretot enyorant i somiant de poder-ho dur a terme amb membres de les famílies Marcet, Urrit, Bonet o Ballbè. Potser, però, gairebé somio truites…

Exactament el proppassat primer de juny i per segona vegada (la primera havia estat el 2010) els Quera van organitzar un nou encontre familiar. Gràcies a l'empenta de gent que "tiba", s'hi van reunir 90 persones. D'edats compreses entre 80 anys i nadons de pocs mesos. Ho van fer a Agullana (a l'Alt Empordà), a cinc quilòmetres de la Jonquera i 24 de Figueres. Un petit nucli de menys d'un miler de persones, on va néixer el pare dels quatre germans Quera.

Després d'un primer contacte a la plaça de l'església, es llegí un escrit de benvinguda dins de l'església. Allí, mossèn Pere Lluís tingué la deferència de celebrar una missa. Fet que cal agrair amb escreix, en un entorn on normalment tot se cenyeix a celebracions de la paraula. Feta la posterior fotografia grupal de rigor, es traslladaren a fer un bon àpat a Can Pau, de Cantallops.

De record, cada família rebé una làmina de dibuixos (amb plomí) de les esglésies de Sant Martí de la Vajol, Santa Maria d'Agullana i Santa Maria de l'Estrada. En un dia assolellat i de poc vent, l'encís va raure a veure's i abraçar-se gent provinent d'indrets tan dispersos com la Xampagne, Sant Cugat, Barcelona, Peralada, Bell-lloc, Badalona, Terrassa, Matadepera, Girona, Figueres, Sant Pere Pescador i el mateix Agullana. Enterrant la zona de confort de casa i defugint l'ús exclusiu de temes virtualment tecnològics.

Desitjo una llarga vida a iniciatives d'aquest caire i una cordial enhorabona al Jan, en Ricard i en Jan petit que van "engrescar" el personal i muntaren l'embolat.