Sóc una treballadora pública de l'Equip de Protecció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), dins de l'àrea de Benestar/Drets Socials del Consell Comarcal del Vallès Occidental (depenent de DGAIA), i, després de tenir la meva primera filla, se'm denega una excedència per tenir cura de filla menor de 3 anys. L'excedència és un dret amb garanties especialment protegides perquè fan referència a la petita infància i la maternitat. Un dret pel qual moltes dones i homes han lluitat per ser reconegut a l'Estatut dels Treballadors i a molts convenis i acords col·lectius, com el del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Tot i així se'm denega.
Quina paradoxa, no? Em dedico a protegir els infants dels altres i no puc dedicar-me a cuidar de la meva pròpia filla, exercint el meu dret com a treballadora. I no només em deneguen el dret a l'excedència, sinó que prèviament també em posen traves per gaudir de les vacances de forma seguida a la baixa de maternitat i em deneguen la compactació de jornada reduïda... Què millor per facilitar la conciliació?
Finalment em veig obligada a demanar un permís sense sou amb el qual no estic d'acord si no vull forçar una situació d'acomiadament. Resulta que la pròpia administració pública, que s'omple la boca amb plans d'igualtat de gènere, és la primera a posar pals a les rodes a les pròpies treballadores públiques a l'hora de garantir alguns drets laborals fonamentals. Difícil no, complicadíssim ho tenim per conciliar la nostra vida professional amb la familiar si no comencem totes i tots a posar-nos les piles. No només és una qüestió de dones la conciliació familiar, sinó que és un fenomen social, global i transversal del qual també organismes públics i privats tenim la responsabilitat. Necessitem que totes les persones posem el nostre granet de sorra per tirar endavant aquest canvi de mentalitat, d'horaris laborals, escolars, de prejudicis, discriminacions per raó de gènere i maneres de fer que "s'han fet sempre així".
Una bona manera per iniciar un canvi sol ser amb el propi exemple, oi?! Doncs comencem a reclamar i canviar la mirada restrictiva, discriminatòria i poc amable del Consell Comarcal del Vallès Occidental i d'altres administracions. O de quina manera ho hem de fer per protegir i atendre adequadament els nostres infants si som dones professionals? Apartant-nos del món laboral?! Renunciant a drets fonamentals?! Potser que revisem la mirada cap a les pròpies treballadores i comencem a aplicar allò que tant es predica de cara a la galeria.
Ara a portada