Sé que mai ningú va dir que fos fàcil, ans al contrari, tots sabíem que podria ser feixuc i llarg, però tinc la sensació que els esdeveniments ocorreguts des de l'1-O ens han deixat astorats i abatuts, a tots, uns més que a altres, ja que n'hi ha que ho estan patint d'una manera molt despietada a la seva pròpia pell.
Ànims i agraïment sincer a tots els innocents que són a la presó o a l'exili per haver defensat aferrissadament la nostra voluntat i molta força a les famílies. Un exemple molt gran del que han de ser els polítics d'un país, senzillament el mirall del que la societat ha votat.
I ara què?
Recordo un escrit on deia que mai podrien empresonar tot un poble, haig de reconèixer que em vaig equivocar. L'empresonament dels Jordis i del nostre govern ha estat com si ens haguessin tancat a tots dins un silenci obscur que angoixa i fa mal. Sento que no estem fent prou, i em refereixo a tots nosaltres com a poble, per ajudar i defensar els drets d'aquestes persones que han donat la cara per nosaltres.
Personalment m'hi sento en deute i demano disculpes per no haver escrit res abans, però el que ha passat m'ha superat, ho he viscut des de la decepció i la incredulitat.
Avui, des del dol i veient-ho amb més distància, no vull fer retrets al govern repressiu i dictador del Estado Español, ja tots el coneixem bé, sinó al nostre govern i als nostres polítics actuals.
Es pot saber què esteu fent?
No puc entendre que, si tots anhelem el mateix, la llibertat dels nostres presos i exiliats i la independència del nostre país, ara n'estiguem tan lluny després de l'esforç que hem fet.
Estic enfadada, trista i decebuda davant les actuacions partidistes i/o partidàries que estem veient; de veritat que em vénen ganes de fotre-us una puntada al cul a tots, i perdoneu la vulgaritat de les meves paraules, però crec que descriuen molt bé el que sentim molts de nosaltres en aquests moments.
No veieu que hi hem d'anar junts, el que importa ara és el present i el futur, mirar cap enrere per buscar culpables o fer-nos retrets no ens ajuda en res. És veritat que no vàrem fer bé moltes coses, però que el fet de recordar-ho no serveixi per separar-nos, sinó que els desencerts siguin el punt d'unió per fer-ho millor aquesta vegada.
Us necessitem junts, hi ha persones esperant al darrere de barrots, lluny de les seves famílies i molta gent disposada a lluitar per la seva llibertat i per assolir la República catalana. Ara no ens decebeu més.
Ara a portada