La quadratura del cercle

Trobo summament encertat i il·lusionant fixar l'acabament d'obres de la Sagrada Família (Barcelona) l'any 2026. Serà el millor homenatge a la figura de n'Antoni Gaudí, en el centenari de la seva mort. A mi, que sempre em considero de lletres, hi ha un punt d'aquesta obra mastodòntica que trobo apassionant. Sobretot, perquè va de números. Em refereixo al quadre "Malenconia", de n'Albrecht Dürer (de finals del segle XV i inicis del XVI). Els dibuixos, pintures, gravats i escrits de l'artista més famós del Renaixement germànic són coneguts arreu del món. Fomenta el debat, malgrat que tal vegada va lligat a creences maçòniques. En el quadrat màgic, hi ha coses ben curioses. A banda de sumar 34 en qualsevol sentit (horitzontal, vertical i diagonal), les quatre cantonades (o vèrtexs) també sumen idèntica xifra.

Quatre segles més enllà, en Gaudí va emprar el mateix quadrat a la façana de la Passió de la basílica barcelonesa. I, l'any 1987, l'escultor Josep M. Subirachs va prosseguir el treball gaudinià. La constant aritmètica màgica, aleshores, sumava 33 (l'edat a què va morir Jesucrist), amb més de cinc-centes combinacions possibles.

Es tracta d'una reestructuració del quadrat màgic d'en Dürer, rotat cent vuitanta graus… I, alhora, retocat adientment per tal de rebaixar la constant o càlcul màgic en una unitat (de 34 a 33). A més a més, en Subirachs va amagar-hi un criptograma curiós: sumant els dos números "14" i els dos "10", dóna "48". Justament el valor numèric del mot "INRI"… Em permeto aclarir que, al llatí, no existeix la lletra "J" i que sumant "I" = 9, "N" = 13, "R" = 17 i una altra "I" = 9, fa 48.

No vull fer-me massa espès per al lector habitual d'aquesta secció amb uns arguments tan enrevessats. Afegiré, tanmateix, que tot plegat m'ha induït a triar per títol "La quadratura del cercle". Per molt de misteri que s'amagui al rerafons de l'entrellat, és evident que rere el misteri s'amaga una perfecció absoluta. Ací, recorreré al fet evangèlic de l'aparició de Jesucrist ressuscitat a sant Tomàs. Amb això, pretenc refermar una tesi que es pot aplicar i extrapolar, per a creients i no creients, al conjunt de la vida: "Feliços els qui creuran sense haver vist".