21 d’octubre de 2019
La C-58 ha estat durant molts anys un termòmetre de l'economia a Terrassa i les poblacions que voreja. En temps de crisi seriosa i de pujada important de l'atur, les cues, actuant com a mercuri mesurador, baixaven significativament. Si abans del 2008, anant cap a Barcelona, era fàcil trobar cues fins i tot al pont de la riera de les Arenes a les hores punta, entre 2008 i 2014 les cues es concentraven a Sant Quirze. És a dir, directament proporcionals a les taxes d'atur. Ara, haurem de fixar nous paràmetres.

L'ampliació de la vella autopista vallesana ha vingut a millorar considerablement el trànsit. Es noten els quatre carrils a l'entrada de Sabadell i especialment el desdoblament de la incorporació a l'AP-7 a Ciutat Badia, tant en sentit Girona com Tarragona. Hi ha retencions moderades tant a l'entrada de Sabadell com a Ciutat Badia, però res comparat amb les enervants cues que es feien abans. Manquen petits detalls per acabar les obres en sentit Barcelona, però ja ens podem fer una idea exacta de la repercussió que l'ampliació té al trànsit de la zona, un trànsit, no ho oblidem, eminentment econòmic, doncs es tracta d'usuaris que en la gran majoria dels casos utilitzen l'autovia per anar i tornar de treballar i portar mercaderies a centres de producció. Ara toca l'altre sentit, el que ens porta a Terrassa. Contrasta en aquests moments la fluïdesa del trànsit en sentit Barcelona amb les retencions i circulació densa en sentit contrari. En pocs mesos també notarem millora.

Però s'obre una incògnita i s'imposa una constatació. La incògnita és quant de temps durarà la lluna de mel dels conductors terrassencs amb la nova C-58. No oblidem que, especialment en el que a infraestructura viària es refereix, l'oferta genera demanda i les ampliacions de carreteres i autopistes acostumen a néixer saturades. És a dir, una bona carretera invita a la seva utilització i a la llarga la millora es dilueix en una nova saturació a causa dels avantatges que inicialment promet l'ampliació. Com a exemple paradigmàtic, només hem de recordar el que va significar per a Barcelona l'obertura al trànsit de les rondes i el temps que vam necessitar els conductors per saturar-les en hores punta.

Vol dir això que no hem de millorar la xarxa viària? La resposta va lligada a la constatació de la qual parlàvem a l'anterior paràgraf: es tracta d'una obra necessària que agrairem sempre al conseller Josep Rull, però que és insuficient per al Vallès. No entrarem una altra vegada en el debat sobre el IV Cinturó, però sí que recordarem la necessitat de millorar les comunicacions de la xarxa de carreteres secundària, les connexions per ferrocarril amb les comarques que ens envolten i la vella aspiració que s'ha tornat a posar sobre la taula de la nova connexió amb Barcelona pel túnel d'Horta, a més del desdoblament de la via de Ferrocarrils de la Generalitat.