Atur

LA setmana passada fèiem referència en aquest mateix espai a la pèrdua de pistonada de la comarca del Vallès Occidental en perdre el lideratge en el creixement econòmic a Catalunya durant l'any 2018. Això tenia una relació directa amb la pèrdua de protagonisme de la indústria a l'economia catalana. El creixement del Vallès es va situar el 2018 en un 2,5 per cent. Aquest resultat va quedar lluny del 5,1 per cent que va assolir l'any anterior i que la va convertir en la comarca líder a Catalunya. Aquest 2,5 per cent va baixar el Vallès de la primera a la quinzena posició.

Aquesta mala notícia se suma a la que publiquem avui de l'atur del mes d'octubre, la pitjor dada des de l'any 2008, un referent a tenir molt en compte. És cert que l'octubre sempre porta males xifres, però el problema no és tant una xifra dolenta de forma puntual, sinó la tendència. Terrassa és la ciutat amb més atur de la comarca. Històricament, la ciutat havia tingut un atur estructural entorn dels 7.000 desocupats, en xifres absolutes, i ara ens hem situat en una xifra que no baixa dels 14.000. Són moltes persones sense feina, moltes d'elles sense prestació i, el que és pitjor, en edats que difícilment podran tornar a reincorporar-se al mercat de treball.

Hem d'estar preparats, si es compleixen les previsions, per a una nova situació d'emergència social a la ciutat, com va passar als pitjors anys de la crisi econòmica que es va iniciar el 2008 i que va assolir la més dramàtica intensitat els anys 2012 i 2014. Estem més empobrits i més febles. En aquell moment va ser la gran crisi immobiliària. Les execucions hipotecàries van provocar una situació mai coneguda ni sospitada. Ara, una situació similar afectarà, sens dubte, els lloguers, per la qual cosa les famílies que en puguin estar afectades no tindran un pla "B".

Tornem a repetir que és cert que les ciutats tenen poc marge de maniobra per evitar o reparar les conseqüències d'una crisi, però segur que hi ha formes de pal·liar-ne els efectes i esperem que no torni a ser amb el gran pacte de ciutat per a l'ocupació entre els partits polítics i els actors socials i econòmics de la ciutat. Sí, serveix per visualitzar una situació que tots ja coneixem, però ningú sap quina és la seva funció, fins a on arriba la seva eficàcia ni quines són les fites obtingudes; és més, no sabem ni quantes vegades s'han reunit.