M'ha tocat la loteria

L 26590 ha estat el número agraciat amb el primer premi de la loteria de Nadal i us haig de comunicar que no el portava. En portava algun, de dècim, però aquest justament no. Tot i això us haig de comunicar que m'ha tocat la loteria. Avui quan m'he llevat m'he adonat que podia respirar, he obert els ulls i he aconseguit mobilitzar totes les parts del meu cos. He obert la finestra i he vist un cel blau i un sol que iniciava la seva singladura diària. He sortit al carrer, fet un tallat i després d'uns quants quilòmetres he arribat a la feina, la que em permet viure tot l'any, he saludat els coneguts i amics amb qui m'he creuat a l'hora d'esmorzar i he desenvolupat el meu últim projecte professional. He dinat amb els meus fills, he passejat a la tarda i, veient com el sol es ponia darrera les muntanyes, he pogut llegir un llibre que em té embadalit. Després d'un sopar tranquil, acompanyat dels meus, he tornat a caure damunt del llit, valorant la sort que tinc. Em sento un privilegiat, sento que cada dia com avui m'ha tocat la loteria.

Segons es diu, encara no ho he pogut comprovar, el fet que ens toquin uns quants diners deu facilitar les nostres vides, i si aquesta quantitat és força elevada fins i tot et pot canviar-la a millor i també a pitjor. No negaré el fet que si alguna vegada visqués aquesta experiència monetària m'aportaria un cúmul de sensacions que, per noves, em farien gaudir-les amb il·lusió i amb algunes diferències de les que m'ocupen cada dia. No penseu que la meva vida giraria 180 graus, senzillament incorporaria algun capritx que ara mateix potser em voldria donar.

La loteria, per als que no estem reclosos en un hospital, ni desemparats al carrer sense sostre, sense passar fred ni gana, amb una feina digna i un entorn que ens estima, ens toca cada dia. La possibilitat de tenir una vida estable, amb més o menys riquesa, però amb la certesa que tenim obertes totes les possibilitats de viure en unes condicions estimables ens ha de fer sentir distingits, contents i ufanosos.

No som conscients de les coses que tenim fins al moment que deixem de tenir-les. Un petó, una abraçada, un escalf són definitivament importants quan no els reps per part de ningú. Una poma es fa delícia quan et salva de passar fam i una feina remunerada és desitjada pels que passen hores i hores a la cua de l'atur. Gaudim d'allò que tenim i donem-hi la importància que té en el moment present, no deixem que la quotidianitat ens faci viure les coses sense el seu veritable valor.

Capítol a part és el de la salut. Més enllà de la broma fàcil que si no ens ha tocat la loteria dels diners es converteix en el seu dia per excel·lència, aquesta és la columna vertebral de la nostra felicitat. No tenir-la o veure-la disminuïda ens fa ser més precaris, més febles, més limitats i incapaços, ens abona la tristesa. La salut és el gran tresor a cuidar, tot es mou al seu voltant i cal ser agraïts valorant que el fet de tenir-la ens enlaira al capdavant dels afortunats.

Avui som feliços, les coses continuen tenint sentit, podem aixecar-nos del llit, gaudir del dia, de la gent, mengem a taula i passem la vida amb harmonia, ens ha tocat la loteria.