Rebost

EL Rebost ha complert nou anys d'activitat a la ciutat. Abans, entitats com Càritas i d'altres tant confessionals com cíviques van veure la necessitat de prestar assistència a persones castigades per una incipient crisi econòmica que s'insistia a anomenar com a lleugera desacceleració i que començava a ser un gravíssim problema no només econòmic, sinó significativament social. La situació es va convertir en una emergència de tal magnitud que es va decidir canalitzar els ajuts relacionats amb les necessitats d'aliments a través d'un sol canal, directament relacionat amb els serveis socials municipals. Mai, des dels temps de la postguerra, tanta gent havia necessitat tant. Sempre hi ha hagut bosses de població sense recursos que ha hagut de buscar ajut en entitats solidàries, però mai havíem imaginat que serien tantes en ple segle XXI i en un moment que pensàvem que res ens podia passar.

El resultat de tot allò que va passar és el Rebost i el més trist i sorprenent és que no només continua sent absolutament necessari, sinó que el nombre de persones que utilitzen el servei continua augmentant i alguns dels que el van necessitar fa temps hi han tornat. La reflexió continua sent que ningú no està lliure de ser usuari del Rebost i que no és condició indispensable tenir una feina més o menys estable per necessitar ajut alimentari.

Si ens fixem en el perfil de les persones que reben aliments setmanalment podem fer-nos una idea de la situació en la qual encara ens trobem. Des de jubilats amb pensions indignes fins a pensionistes amb recursos insuficients, passant per treballadors per compte propi, ocupats sense contracte o empleats amb sous precaris. Les entitats que formen part del Rebost treballen amb una casuística diversa que té com a nexe d'unió el fet que la mínima desacceleració econòmica afecta de ple el més feble fins al punt d'afectar les necessitats més bàsiques, com és el menjar.

La solidaritat d'empreses i particulars és encara el gran sosteniment de serveis com el Rebost, tal com podem comprovar cada vegada que es produeix una crida per omplir els magatzems. L'emergència social a Terrassa té reflex directe al carrer de Santa Maria Mazzarello i no només en referència a les necessitats d'aliments. Moltes de les persones que han d'anar allà també pateixen pobresa energètica. I ens diuen que ja hem sortit de la crisi.