Un dermatòleg al museu

Guardo molt bon record d'en Xavier Sierra i Valentí. Quan la meva filla era molt menuda, ens va atendre impecablement a la Clínica del Remei (una consulta de matrícula cum laude). Som de la mateixa quinta. Amb una diferència immensa, però: ell és un crac al ram de la medecina dermatològica. Mentre que jo intento fer de "formigueta" al ram de la premsa, que m'apassiona. D'aleshores ençà, li havia gairebé perdut la pista. Fa pocs mesos, però, vaig tenir ocasió de saludar-lo al Mercat de la Independència. En expressar-li el meu sentit agraïment per aquell fet, em comentà la seva afició literària. Té un blog propi; s'anomena, en castellà, tal com he titulat la columna. L'enllaç telemàtic, al qual convido els lectors, és https://xsierrav.blogspot.com /p/quien-soy.html. Diàriament hi publica escrits seus, de manera totalment aliena a la vessant professional. I val a dir que ho "pela" molt bé.

La millor publicitat que se li pot fer és entrar-hi. Serà llavors que cada lector podrà valorar si li "llanço floretes" de manera merescuda o no. No sóc pas jo qui ha de condicionar el parer subjectiu de cadascú. Ara bé, reconec que personalment m'encanta. Hi ha molta varietat de temes. I la forma que té de presentar-los té el seu atractiu. Per a mi, un dels factors que m'atrauen més rau a conèixer el parer d'un metge en temes aliens a la seva competència primerenca. No deixa d'ésser una manera d'ampliar l'horitzó d'una bona anàlisi clínica. Ell mateix matisa que un dermatòleg pot aportar nous enfocaments sobre patologia, cosmètics, terapèutica, simbolismes i altres punts d'interès. Fent-ne la comparança amb el ram polític, de ben segur que un dels motius de l'impasse actual i l'stand-by caldria situar-lo que els únics que n'opinen són les "aus del mateix cau". O no?

Sempre mantinc que, als debats de mass-media, exigeixo una certa varietat de visions. Quan tot es basa en pura uniformitat, mai no superem cap tanca. El frontó se'ns fa muntanya. Des del respecte, ho afirmo pensant en canals diversos, que no pas en un de sol. Ànims, doncs! Em plau convidar els lectors del diari a endinsar-se en el món del blog esmentat. Per molts anys, Xavier!