Carnestoltes

El dijous abans del Dimecres de Cendra se celebra l'anomenat Dijous Gras. També conegut com a llarder. Fixa el tret de sortida a les festes del carnaval (a casa nostra en diem Carnestoltes). Comprèn un període de disbauxa i gran llicència en els costums. Gairebé en enfrontament directe amb el rigor eclesiàstic de moltes normes. Alguna d'elles potser no massa ben entesa, com ara el dejú. Aquest dijous es tenia el costum de celebrar àpats familiars, amb protagonisme destacat de menges amb ous i carn. No endebades, encetant la Quaresma el dimecres següent (el de cendra), encara alguns l'ajusten a l'absència d'aquests aliments.

L'entorn actual, però, no s'assembla -gens ni mica- a l'època en què s'instaurà la norma del dejuni. Oficialment, abans d'ahir era el primer dia del carnaval. És tradició llunyana prendre la botifarra d'ou en aquest dia. A més d'altres semblants, com la blanca o la negra. També ho és, alhora, la truita de botifarra o la coca de llardons. A l'esmorzar, per postres, berenar o sopar. Per això no són d'estranyar adagis com "del carnaval no en facis cabal / el Dijous Gras, botifarra menjaràs / les bogeries de Carnestoltes per Tots Sants surten a la llum / pel Dijous Gras, carn fins al nas / per Carnestoltes totes les bèsties van soltes", etcètera.

El mot carnaval té un origen etimològic llatí: "Carnis avalis". Ve a dir "carns separades", referit a la privació de consumir carn per salvar el cos de la plètora vital de la primavera. I Carnestoltes provindria del "Carnestoltas/carns tretes", amb què el papa Gregori (el Gran) designà la Quaresma. Quaranta dies de preparació a la Pasqua (la festa més important del calendari catòlic). Un període de llibertat anterior a l'abstinència. Així, també feia referència a privar-se del consum de carn. Sense interpretacions rebuscades, el mot carn implicaria major tolerància en el tema relacions sexuals... El ninot Carnestoltes, protagonista de la festa, simbolitza el geni, l'esperit caduc de la vegetació i el rei. Finalment, l'enterrament de la sardina (com a final de tot el cicle festiu i de gresca d'aquests dies) representava l'expulsió de l'esperit malèfic i la seva substitució per un de més vigorós. En ell, caldrà "castigar" el cos amb diferents formes de penitència. Dit tot això, desitjo una molt bona celebració a tothom. Amb força seny, però. Sense agafar una sola "paperina".