El Bar Galaxia, un dels establiments més emblemàtics del barri del Torrent d’en Pere Parres de Terrassa, d’aquells que tothom pensa que és “de tota la vida”, ha tancat definitivament per jubilació dels propietaris durant aquestes festes després de 36 anys d’història. Durant aquestes gairebé quatre dècades, el Galaxia ha estat molt més que un bar: un espai de trobada, de conversa i de convivència quotidiana que ha format part del dia a dia i de la vida del barri.
Regentat per l’Antonio Trujillo i la Mari León, el Galaxia s’ha guanyat l’estima de generacions de veïns i veïnes gràcies a un tracte proper i constant. “No era estrany entrar-hi només per fer un cafè i acabar xerrant una bona estona”, recorden des de l’Associació de Veïns del barri, que ha volgut destacar el paper del local com a punt de referència comunitari.
Els orígens del negoci es remunten a finals dels anys vuitanta. L’Antonio i la Mari es dedicaven al sector tèxtil, però la crisi del moment els va portar a fer un gir professional. Els pares de l’Antonio, antics propietaris del Bar La Flor de la Maurina, van obrir el Galaxia durant uns mesos i posteriorment els van oferir quedar-se’l. “El tèxtil ja no funcionava i vam decidir provar-ho, tot i no venir del món de l’hostaleria”, explica la Mari.
Dels entrepans i els menús, a les tapes
En els seus inicis, el Bar Galàxia era un “bar de barri”, com expliquen els propietaris, molt vinculat a la realitat semiindustrial de la zona, amb molts tallers i fàbriques. Entrepans, cafès i consum de barra definien el dia a dia del local. Amb el temps, però, el bar va anar evolucionant: van arribar primer els menús. “Primer teníem una pissarra a fora del bar, que anunciava el menú de cada dia. Va durar una sola setmana, la pissarra, perquè els nostres clients ja se’ls coneixien, i no feia falta recordar-los a fora”, enyora la Mari.
Poc després, van arribar les tapes i una cuina cada vegada més elaborada, amb plats que es van convertir en referents, com la cua de bou o el pop a la brasa. La participació en iniciatives de la ciutat com la Ruta de la Tapa va ajudar a ampliar la clientela i a consolidar el negoci.
Tothom volia dir l’últim adeu
Les darreres setmanes abans del tancament del bar -oficialment, el dia 24 de desembre- van ser especialment intenses. “Venia molta gent i sovint no hi cabia tothom”, explica la Mari. De fet, va convertir-se en tot un repte trobar taula per a gaudir un darrer dia de les seves especialitats. Petit, però molt concorregut, el Galaxia va viure un final ple d’afecte i reconeixement.
El comiat definitiu va arribar el 27 de desembre amb una festa a la plaça d’Alexandre Cirici i Pellicer, que es va convertir momentàniament en l’epicentre del barri. Tot i la pluja, nombrosos veïns, clients, amistats i familiars es van reunir per dir adeu al bar i als seus propietaris abans d’abaixar definitivament la persiana. “Va ser molt emocionant veure com tanta gent de tota la vida venia a acomiadar-se. Marxem amb la sensació d’haver donat tot el que teníem”, conclou la Mari.
