Força i endavant

Justament avui, fa quaranta dies que ens deixava en Francis George Steiner, als 90 anys. Un filòsof i crític francès, gran especialista en temes com la teoria de la traducció i la literatura comparada. Potser no era massa conegut pel gran públic. El recordo, però, per la crítica literària al diari The New York Times.

Un autèntic pou de sapiència, val a dir que se'l va educar en un trilinguïsme potent: anglès, francès i alemany. Tots tres idiomes a l'hora, la qual cosa li proporcionà una bassa cultural ben potent. De manera paral·lela, defensà la conveniència de la cultura greco-llatina clàssica, de cara a bastir una ferma base humanística€ A hores d'ara, molts estudiants moderns entenen què és perdre el temps. Jo en discrepo i valoro un o dos anys de "llengües mortes", que m'han anat força bé.

Abundant en una línia idèntica, el nostre personatge advocava per un trinomi peculiar: música, matemàtiques i el joc dels escacs. Em sembla ben cert en el primer punt€ Algun dels meus amics sap que sóc tossut quan em comenten que tenen algun fill o nét que està aprenent a tocar algun instrument. Sempre els dic: "Que no ho deixi. Fes per empènyer-lo!". Heus ací un altre punt que personalment m'ha donat una forta pistonada.

"Totes les grans arts com música i literatura són un acte crític." També ho referia ell mateix. Al costat que "un llibre no té edat". Per tant, la combinació d'idiomes, lectura compulsiva i música crea un pòquer explosiu i en l'adquisició d'altres coneixements.

Malgrat tot el que acabo d'exposar, la societat actual grinyola en un munt d'aquests aspectes. La implementació de les noves tecnologies sovint genera un culte a l'apatia i a no insistir en la via de l'esforç personal. És per ací on perdem força oportunitats. La gran pega, tanmateix, rau que un s'adona de les mancances quan és tard.

Amb molts més anys a l'esquena, el cos ja no està per a orgues. Les capacitats d'aprenentatge no ens atorguen nous començaments.

Raó de més, per tant, per suggerir als meus lectors una serena reflexió sobre tot plegat. Encara hi som a temps.