ES autoritats educatives han de prendre nota del que està succeint, extreure'n dades i elaborar conclusions que serveixin com a propostes factibles d'innovació educativa pensant en el futur.
Aquests dies escoles i instituts han reprès la seva activitat educativa, virtual, és clar. Amb això es reobren polèmiques sobre si és millor avançar temari i com cal acabar el curs, o si s'han de tenir en compte només criteris avaluatius o també de desenvolupament integral de l'alumnat. En realitat són preguntes cabdals que només es poden respondre des de la missió, visió i valors que cada escola determina en el seu PEC (Projecte Educatiu de Centre). Aquesta especificitat dificulta oferir una resposta global per a tot el país, especialment d'ençà que el decret d'autonomia de centres de 2010 va donar a cada centre educatiu la potestat per determinar les accions pedagògiques que desenvoluparà per aconseguir els seus objectius educatius, tenint en compte les peculiaritats que el singularitzen. I això és el que ha passat: que cada centre ha buscat la millor manera d'atendre el seu alumnat en aquests dies de confinament. Ara no pot aparèixer el senyor Bargalló, conseller d'Educació, declarant que les escoles han seguit les indicacions del departament, perquè ha estat totalment al revés: han estat escoles, instituts i professorat els que han pres la iniciativa de posar-se en contacte amb els seus alumnes des del primer dia. Per sort! De fet, quan arriben recomanacions des del departament són massa genèriques i no figuren totes les matèries. També hauria de ser prudent en las declaracions que fa, pensant només en els vots que li poden aportar les famílies, sobre els serveis que diu que es permeten oferir i cobrar les escoles públiques i concertades, perquè quan es mira des d'una talaia es poden dir moltes coses, però també fer un pobre favor als centres educatius.
Dies enrere, els Serveis Territorials en què es descentralitza el Departament d'Educació per comarques preguntaven a les diferents direccions dels centres quines accions havien dut a terme, només demanant informació, sense oferir ni una sola pauta o recurs educatiu. Per favor! Si no arriba a ser pels mestres individuals i els equips directius, que en un temps rècord van unificar propostes i les van transmetre a les seves respectives AFA, encara no s'hauria començat a atendre l'alumnat català. És un clar exemple de com la societat civil s'ha avançat als poders polítics tradicionals. Aquests dies els Serveis Territorials s'han tornat a posar en contacte telemàtic amb les diferents direccions dels centres, ara ja sí que tenen una prioritat: els centres educatius d'alta complexitat i els alumnes vulnerables respecte de l'anomenada bretxa tecnològica; això està molt bé i és absolutament necessari, quina mena de societat seríem si no protegíssim els més febles? Però, de veritat, totes les actuacions actuals han d'anar només per aquí? Uns recursos sí, els que es necessitin, però uns altres han d'anar destinats a atendre el futur que ens està picant a la porta. Mentre no es trobi una vacuna eficaç podria ser que el proper hivern ens tornem a confinar, si ningú hi pensa tornarem amb les improvisacions educatives, els nervis i la falta de rigor.
Desgraciadament això fa temps que passa, però ningú sembla adonar-se'n. A catalans i catalanes sempre ens ha agradat dir que som una societat avançada respecte a temes educatius, i recordem amb enyorança l'Associació de Mestres Rosa Sensat, la Institució Lliure d'Ensenyament, les escoles de la CEPEPC, moviments pioners de renovació pedagògica que entenien que fer país també era atendre l'educació i no només l'economia. Aleshores no teníem res a envejar a altres països, no miràvem cap a Finlàndia o Corea del Sud pensant: i com s'ho fan? On ha quedat aquella Catalunya capdavantera en educació? Però ara sí que tenim responsabilitat, perquè els traspassos educatius es van establir ja en un reial decret d'un llunyà 1981.
El Departament d'Educació ha d'aprofitar aquesta situació de confinament per extreure'n conclusions pedagògiques de futur, ha de buscar entre el seu personal actual menys perfils polítics de poltrona, ha de destacar pedagogs, sociòlegs o psicòlegs socials -que segur que n'hi ha- que siguin capaços d'elaborar unes línies d'investigació que puguin reconduir el nostre sistema educatiu i treure'l del passat. Les eines amb què estem afrontant l'educació telemàtica no són del tot eficaces; calen moltes més hores per impartir els mateixos continguts, l'alumnat no té el costum de ser tan autònom -tampoc el de secundària- i busca ajuda en la seva família, que no pot atendre els seus compromisos de teletreball i a la vegada els dels seus fills i filles. Tot això provoca estrès, i molt, a educadors, alumnes i famílies.
Si això és el futur, haurem de millorar-lo.
D'aquesta, en sortirem empobrits? Possiblement. La qüestió és: temporalment o per sempre? Perquè la resposta sigui la primera, l'educació ha de tenir molt a dir per dotar les persones d'estratègies que les ajudin a reconduir situacions com la que estem vivint. En conseqüència, les autoritats educatives han de fer un esforç per actualitzar continguts i procediments, sobretot procediments. Les preguntes no han de ser només si acabem el curs i com, sinó què és el millor per a l'alumnat. En aquest sentit cal recordar que aquestes setmanes i les properes no són unes vacances per a nens i nenes; al contrari: el confinament i la manca d'estones a l'aire lliure poden afectar-los fins i tot més que als adults. Per això han de disposar també de les seves vacances, que, a més, els poden ajudar a tornar gradualment a la normalitat.
* L'autor és especialista en innovació educativa i ha estat sotsdirector d'escola concertada. Membre de la coordinadora de Més País Catalunya
Ara a portada