MMERSOS en una situació de crisi profunda en què augmenta la por, la incertesa, creixen les necessitats, i tots som més pobres i més vulnerables, els nostres responsables polítics han de prendre decisions, moltes decisions, i assumir-ne la responsabilitat.
És inevitable que el posicionament ideològic de cadascú ens afecti en la valoració d'aquesta resposta. Però és que hi ha moltes maneres de fer les coses, per tant, qui pren decisions, que també ho farà en base als seus posicionaments ideològics, ha d'assumir que no tothom compartirà el criteri adoptat.
A Terrassa tenim un govern de grans proclames. Tot s'anuncia a l'engròs. Estudien la possibilitat de treure la circulació de cotxes d'un carrer i en diuen "revolució verda". L'alcalde visita un comerç i s'hi fa una foto, i ens ho venen com un compromís amb el comerç.
Deia l'altre dia el Francesc-Marc Álvaro a la Vanguardia que ara no és temps de retòrica sinó d'acció. Però aquí seguim amb la retòrica. Fa uns dies ens van anunciar la compra d'un milió de mascaretes, a bombo i plateret, i més que s'hauria esbombat si entremig la regidora no s'hagués embolicat amb les respostes. I ara, quan encara no sabem res de les famoses mascaretes, ens anuncien un pacte de ciutat per superar els efectes de la pandèmia. Segur que aquest pacte serà positiu, i en tot cas només que serveixi per acordar accions amb el màxim consens possible ja haurà valgut la pena. Però, abans d'aquest gran anunci, confio que es faci una valoració ben feta de l'acció desenvolupada en aquesta crisi. Confio que quan sigui el moment es responguin qüestions tan simples com: quantes trucades s'han fet a persones de 70 anys o més de Terrassa? Sabem en quina situació es troben? Quins serveis se'ls ha prestat i quins s'han creat de nou aquests dies per atendre les necessitats especials d'aquesta crisi? Han augmentat les denúncies per violència masclista? Estem actuant d'alguna manera, més enllà de fer un cartell amb el telèfon del 016 d'atenció a víctimes de maltractaments per violència masclista, del ministeri? En la desinfecció d'espais, quina és l'estratègia que s'ha adoptat? Quants morts hem de lamentar a les residències? Cal demanar responsabilitats a la Generalitat o tot s'ha fet bé a Terrassa? I així podríem seguir perquè les conseqüències d'aquesta crisi són molt grans. Com ho és també el compromís de tots per fer-hi front.
Compromís dels veïns i les veïnes que respecten el confinament. Compromís infinit dels i de les professionals del sector de la sanitat. Compromís dels serveis que no poden parar i que ens fan el dia a dia molt més portable. Compromís dels voluntaris i de les voluntàries que amb el seu esforç arrenquen somriures.
Però malauradament no n'hi ha prou. Ens toca preparar-nos per a decisions complicades que requereixen d'esforços individuals. Hem de canviar de xip i apostar decididament per un compromís amb el servei públic o col·lectiu que ens ajudarà a reduir costos.
Compromís exemplar que exigeix també una resposta política exemplar, dels qui governen i dels qui exerceixen l'oposició. Perquè tan important és fer com exigir. Tan important és decidir com demanar explicacions. Si per una banda demanem als qui ens governen que ho facin bé, per l'altra també hem de demanar als qui exerceixen d'oposició que siguin rigorosos. Que no es deixin endur per la crítica fàcil, que siguin constructius i que diguin les coses allà on s'han de dir. No necessitem activistes de les xarxes socials, necessitem polítics responsables, de tots els colors, seriosos, amb criteri i que defensin els nostres interessos. Si ens en volem sortir, cal que tots i totes fem la nostra feina, millor que mai.
Ara a portada