ES ciències mèdiques i de la vida tenen la responsabilitat de cuidar la vida dels éssers humans i del planeta Terra. La realitat de l'ésser humà i de la natura és tan complexa que necessitem aquestes ciències, que constitueixen avui dia els sabers més avançats. Ara bé, sabem que no hi ha cap ciència que no tingui cap esquerda per on no tregui el cap el dubte, el qual no atura la investigació, sinó, al contrari, és el ressort que la dinamitza per tal de prosseguir els experiments mitjançant l'assaig i l'error. Ara i avui tenim més dubtes que no pas certeses. I un d'aquests dubtes és saber si el desconfinament -que l'hem d'entendre com un experiment basat en assaig i error- sortirà bé o no, ja que ningú -ni científics/experts, sanitaris, polítics ni ciutadans- té la certesa de l'èxit del procés de desescalada. Que el dubte acompanyi els científics pot fer que certs polítics s'estranyin i manifestin una actitud perillosa per a la mateixa ciència i per a la societat, sobretot, en temps de pandèmies com la que patim: els dogmatismes anticientífics que neguen problemes reals com la gravetat d'aquesta pandèmia, la necessitat del confinament o que posen en el mateix pla la vida i l'economia s'assemblen als que neguen el canvi climàtic o la necessitat de les vacunes. Aquest negacionisme és segurament fruit de la ignorància, interessos o mala fe. El perill dels dogmatismes anticientífics és que, si la ciència contradiu les seves ideologies, comencen a aflorar pressions i amenaces polítiques i econòmiques contra ella amb les conseqüències negatives envers la societat.
El que fa l'home de ciència no és pas la possessió de la veritat absoluta, sinó la recerca crítica de veritats que donin resposta a les nostres preguntes i solucions als nostres problemes mitjançant prova/error. Un exemple il·lustratiu de com un rentat de mans salva vides ens el mostra I. Semmelweis (1818-1865) a l'Hospital de Viena on treballava entre 1844 i 1848: una gran proporció de dones que havien parit a la Primera Divisió de Maternitat contreien una malaltia greu coneguda com a febre puerperal o de postpart, mentre que a la Segona Divisió de Maternitat la proporció de dones mortes era molt menor. Semmelweis formulà diferents hipòtesis del fenomen i les va sotmetre a contrastació. Les anà rebutjant fins que la casualitat li donà la clau per a la solució del problema. Un col·lega seu va rebre una ferida amb un escalpel d'un estudiant amb qui estava fent una autòpsia i morí tot i mostrant els mateixos símptomes observats en les víctimes de la febre puerperal. Tot i que en aquesta època no s'havia descobert encara el paper dels microorganismes en aquests tipus d'infeccions, Semmelweis comprengué que la "matèria cadavèrica" de l'escalpel s'havia introduït en la sang del seu col·lega i arribà a la conclusió que ell i el seu equip eren portadors de la matèria infecciosa perquè reconeixien les parteres després de realitzar disseccions a la sala d'autòpsies. Si aquesta hipòtesi era correcta, aleshores es podria prevenir la febre puerperal destruint químicament la matèria infecciosa de les mans. Dictà una ordre que exigia el rentat de les mans amb una sal clorurada abans de reconèixer cap malalta. La mortalitat puerperal començà a disminuir. Uns anys més tard, dos autors, L. Pasteur i R. Koch, posaren les bases de la bacteriologia. El primer revolucionà l'atenció mèdica en descobrir que els gèrmens causen malalties, va estar a l'avantguarda de la microbiologia i trobà la manera de crear vacunes al laboratori.
La veritat en la ciència és una idea reguladora, un ideal que, com l'horitzó, orienta la direcció cap a on ha de tendir la investigació, però que sap que mai l'assolirem. El saber científic és com un globus, a mesura que assolim coneixement el globus es va inflant, va augmentant de volum el seu interior -allò conegut-, però alhora també es va fent més gran la superfície exterior -allò desconegut. Per tant, mai podrem copsar la veritat absoluta, però tot allò conegut i acumulat al llar de la història és degut a l'esforç persistent i titànic dels investigadors amb el noble fi de descobrir veritats beneficioses per cuidar la vida de les persones.