Excepció

Dèiem dissabte que tenia poc sentit obrir les escoles per a exactament dues setmanes. Segurament hauríem de corregir l'afirmació dient que sí que té sentit la tornada al col·le, és a dir, la progressiva tornada a la normalitat, però té poc sentit que es faci en les condicions en què s'ha organitzat. Té molt sentit aprofitar dues setmanes en alumnes de segon de batxillerat per repassar de cara a la selectivitat, però precisament són aquests els que decideixen que millor no anar-hi per evitar un possible contagi que els impedeixi poder fer els exàmens d'accés a la universitat.

El que va començar ahir és en realitat una forma de donar aire a les famílies que ho necessitin per conciliar la logística familiar amb les feines dels progenitors durant les dues setmanes que falten per arribar a final de curs. Caldria analitzar si realment val la pena. I, amb tot això, no oblidem que es mantenen les classes mixtes; és a dir, els docents hauran de compaginar les classes telemàtiques que fins ara anaven fent des dels seus domicilis amb les classes presencials que els toquin a les aules.

S'està parlant poc de l'esforç que tant mestres i professors com els mateixos alumnes estan fent per adaptar el seguiment de les classes a una situació del tot inesperada i absolutament excepcional. Dintre de l'excepcionalitat s'han hagut d'adaptar els currículums a una forma inèdita de fer classe d'un dia per l'altre, sense temps d'adaptació i a costa d'invertir-hi hores i hores diàriament per garantir que l'alumnat mantingui no només el seu contacte amb l'ensenyament, sinó amb uns nivells adequats perquè el perjudici de tres mesos sense classe fos el menor possible.

És probable que el gran problema no sigui recuperar les classes presencials voluntàries per dues setmanes, que ho és, sinó com s'organitzarà el pròxim curs. Aquesta és la gran incògnita que manté en certa tensió les comunitats educatives. A on i com s'aconseguiran els espais necessaris per garantir les distàncies entre la població estudiantil i si hi haurà suficients professors per, de la mateixa manera, garantir els desdoblaments que les normes exigiran. I si s'hauran de compaginar les classes presencials amb classes telemàtiques. Els docents han posat a disposició de les escoles els seus domicilis, els seus subministraments de telefonia, dades, llum i material informàtic, però una cosa és adaptar-se transitòriament a una situació d'excepcionalitat i una altra, convertir l'excepció en norma.