Tot i donant la culpa del desgast planetari a la cobdícia i competitivitat humanes, sembla utòpic pensar que, avisant-ho, algú t'escolti. Tothom va a la seva..!
Primer que res, no s'ha d'estar en situació vulnerable si es vol entendre el que passa i, segon, per poder reflexionar també cal tenir una visió cosmològica. Potser és normal que el planeta se sobreescalfi per culpa nostra i es produeixin catàstrofes. Només és un planeta dins d'una galàxia, que forma part d'un sistema de galàxies, potser amb un destí caòtic... Aquest planeta Terra és efímer o ultrainsignificant (els coneixements científics ens han permès entendre una mica aquesta realitat).
Aquí s'han donat les condicions perquè es creés "vida", i els éssers vius que s'han produït, inicialment, eren molt senzills: molècules helicoïdals que s'autocopiaven (ADN); després envoltant-se d'una capa de molècules entrellaçades (membranes), adoptant forma d'esferes (cèl·lules procariotes); després amb una esfera més petita a l'interior protegint l'ADN (cèl·lules eucariotes); després agrupant-se en sistemes multicel·lulars, formant-se organismes, que s'han anat autocopiant i pervivint en diferents medis (líquids o sòlids), i passant d'un a l'altre (el nostre sistema visual té un origen aquàtic, i el mar és ple de mamífers d'origen terrestre...). La vida que hi ha sobre el planeta Terra és ultravariada, amb milers de milions d'espècies, i és incalculable les que s'han extingit per inadaptació al medi, i amb una circumstància que espanta, i és que en aquesta "vida" dels que envoltem el planeta "ens hem de cruspir els uns els altres...". Quin Déu ha pogut dissenyar una cosa així. En tot cas va dissenyar un parell de cadenes d'ADN, i després es va distreure creant altres universos...
El cas és que, mirant ara un fet més recent, nosaltres vàrem matar els darrers mamuts, i ara no tardaran a desaparèixer els elefants, els rinoceronts i d'altres, per escassetat del medi on viuen (destruït per l'home). Són aquestes interpretacions cosmològiques i antropològiques les que, si no passes gana, et poden fer reflexionar sobre si cal modificar el nostre comportament en aquesta esfera on vivim, encara que sigui efímera, i decidir si cal fer alguna cosa per atenuar el patiment dels que assumeixen les desigualtats existents..!
ARA A PORTADA
Altres opinions
- “Vós, Senyor, sou la meva esperança” (Salm 71, 5). Salvador Cristau Coll
- Rosalía i la nostàlgia del que és sagrat Ignasi Giménez Renom
- El nen Jesús, un intrús al Nadal d’ara? Salvador Cardús Ros
- Els túnels d’Horta i Vallvidrera, vistos des de Terrassa Manel Larrosa
- Prop d’1,5 milions d’animals de companyia Joan Roma i Cunill
- La política com a espectacle local Glòria B. Soria
- Quin planeta..! · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.