Llista Robinson

No tot són flors i violes": heus ací un adagi català que jo equiparo al castellà del "no todo el monte es orégano". Ve a col·lació amb l´assetjament publicitari (per correu postal i, sobretot, telefònic) per part d´un seguit de firmes comercials que volen aprofitar l´avinentesa. Com que la gent és a casa, "obligada" per la normativa del confinament COVID19, tot no val.

La pallissa publicitària carrega, entabana i aclapara el personal. Cíclicament, a l´hora de dinar o sopar, et truquen per a un canvi d´operador telefònic, contractació d´una assegurança (de vida, mort, vehicle o del què s´escaigui), col·locació d´un aparell/filtre per la canonada d´aigua corrent o vés a saber quins set sous ! Me´n faig creus de la gent gran sotmesa a aquest turment. No hi ha dret! De debò tenim un ministeri de consum ? No sé pas a què dedica el seu temps lliure el titular Alberto Garzón. En començar el mandat, va prometre que la publicitat dels "mass media" sobre cases de travesses passarien a millor vida en qüestió de setmanes. El més calent és a l´aigüera.

Al carrer, passa quelcom semblant. Les bústies de cases, façanes o reixes metàl·liques s´empaperen amb enganxines d´ofertes que duen un número de mòbil: serrallers, paletes o anuncis de caldera de gas (ara que ja tenim l´hivern a tocar). Al meu cap, d´això s´en diu contaminació. Sempre ens parlaven de l´ambiental (per benzina o productes del petroli), la lumínica o la nocturna (en tancar els "baretos" i retornar la gent a casa, a dormir, a altes hores de la matinada i xisclant). De moment, encara que faci de mal dir i sentir, els veïns de la Rasa respiren alleugerits en motiu del "confinament".

És en aquest punt que recomano els pobres i soferts consumidors que no tirin la tovallola. Val la pena conèixer els drets en la matèria. Contactar amb els serveis de consum de l´ajuntament de la vila. Si més no per poder encabir-se totalment de franc en les famoses "llistes Robinson": uns directoris "parits" per a desfer-se d´aquest insuportable "martiri malai". Una llista negra que ens alliberarà d´aquesta trepa d´impresentables i pesats. Entre d´altres epítets, em vindria de gust etzibar-los la dita del "qui no té feina el gat pentina"…I, si m´enganxen tort, els engego a dida.