Fotoperiodisme

Avui que gairebé tothom té telèfon mòbil, qualsevol persona pot esdevenir periodista, amb la seva càmera. Es tracta de la vessant que es coneix com a fotoperiodisme. L'escriptor argentí Julio Cortázar deia que "entre les moltes maneres de combatre el no res, una de les millors és fer fotografies"… I no li mancava raó. És el que posen en pràctica, cada dia, centenars de professionals arreu del món.

Una imatge ens endinsa a l'ull clínic de qui duu la màquina. Ens permet treure el cap pels conflictes socials que sacsegen el planeta. Ací, recordo una dita del malaurat Yannis Behrakis (adscrit a l'agència Reuters): "La meva missió és que mai ningú no pugui dir que no ho sabia". Barrejava informació i art a través d'una simbiosi miraculosa, amb el repte de conscienciar el món.

La informació és poder. Malgrat que molta gent mai no llegeix, "una imatge val més que mil paraules". Per pal·liar aquesta mancança, algun mitjà de comunicació ha apostat per productes amb forta càrrega de fotos, reduint el text a la mínima expressió.

Es compleixen cent quaranta anys des que el diari Daily Graphic (de Nova York) fou el primer a emprar la fotografia com a peu d'una notícia. Feia set anys que l'havien fundat uns canadencs. El pas provocà un salt de molta qualitat en la seva quota de mercat. Quaranta-cinc anys més tard, amb l'aparició de la famosa Leica de 35 mm, esclatà l'edat daurada del periodisme gràfic. Aquest estri era bàsic a mans dels corresponsals de guerra (a la 2a Guerra Mundial, al Vietnam, a la guerra civil espanyola, a l'Iraq i a tants altres indrets). Probablement, un dels oficis més perillosos del món.

Amb aquesta darrera informació, està clar que contradic unes declaracions de la directora de cinema Isabel Coixet: "Parlant de l'ofici més perillós del món, no em refereixo a l'espeleologia, les curses de F1 o els braus. Ni a pencar en una planta d'energia nuclear, cuidar de caimans en una reserva natural o ésser netejavidres en un gratacel. Em refereixo a ésser dona".

Respectant el seu parer, tanmateix, des d'aquesta columna vull retre el meu homenatge sincer als bons professionals del fotoperiodisme, Els admiro profundament i agraeixo la seva vàlua. Per molts i molts anys!