Des de fa un segle, els Molina mantenen viu un ofici cada cop més escàs. En Jordi, propietari de les dues xurreries que la família regenta a la Rambla i a la plaça del Doctor Robert —davant de la Mútua—, representa la quarta generació per part de pare i la tercera per part de mare d’una tradició que li ve de lluny.
La història documentada de l’empresa arrenca l’any 1924, quan el seu besavi, Santiago Molina i Botella, va decidir reinventar-se després que, pel seu passat anarcosindicalista i el conegut “pacte de la fam”, li tanquessin les portes del tèxtil. “Li van prohibir treballar”, resumeix Jordi Molina. Després de provar diferents negocis, va apostar per una xurreria ambulant. La primera parada la va muntar a Palma de Mallorca amb el nom de Xurreria Chic. “Allà van triomfar”, recorda.
Més endavant, la família es va traslladar a Barcelona i va participar en l’Exposició Internacional del 1929-30. Va ser llavors quan va néixer el nom de La Floresta, que encara avui identifica la nissaga. Segons explica l’actual propietari, el seu besavi el va adoptar en record d’una coral del barri de Sants on cantava. A partir d’aquí, els Molina van començar a recórrer fires i festes majors per tot el Vallès, consolidant així el prestigi de la marca.
- Fotografia històrica de la Xurreria La Floresta
- Cedida
La vinculació amb Terrassa es remunta a dècades enrere. “A les fires de la Festa Major hi portem entre vuitanta i noranta anys”, explica Jordi Molina. Ara bé, les dues xurreries fixes no van arribar fins als anys setanta. Antigament, la de la rambla d’Ègara tenia el nom de La Confianza, mentre que la de davant de la Mútua es deia La Dàlia. Totes dues havien estat en mans d’altres famílies xurreres terrassenques (Puiggròs i Martínez-Illa), però amb els anys van passar a la família Molina, que les va rebatejar com a xurreria La Floresta.
L’essència del negoci sempre ha estat la mateixa. “Nosaltres treballem igual que fa cent anys”, afirma. A les dues xurreries que regenten a la ciutat s’hi venen xurros, porres, bunyols, “pestinyos” i altres elaboracions tradicionals. Però hi ha un producte que els diferencia especialment: les patates fregides de bossa. “Som els únics de Terrassa que fan patates artesanes”, diu. I afegeix que “el 80% de la nostra producció és artesana”.
- Durant molts anys, la família Molina va estar voltant pel Vallès a fires ambulants
- Cedida
El propietari admet que mantenir aquest model no és gens fàcil. “Soc un romàntic”, diu entre rialles, conscient que fer les coses a mà comporta més feina i menys rendibilitat. “Però això ho faig sobretot per la tradició familiar”, destaca. El futur, però, és una incògnita: els seus fills treballen en altres sectors i no hi ha relleu clar.
