Terrassa s'ha convertit en el principal motor d'atracció de població dins del territori català i es manté com a tal segons últimes dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) de l'any 2024.
La ciutat ha registrat el saldo migratori intern més elevat del país amb un guany net de 1.470 persones procedents d'altres municipis de Catalunya. Aquesta xifra situa la cocapital vallesana molt per davant de localitats com Vilanova i la Geltrú amb 691, Badalona amb 601 i Sabadell amb 554, i consolida el seu paper com a destinació preferent en un context de mobilitat creixent. En línies generals, l'any passat es van registrar un total de 282.739 canvis de residència entre municipis catalans, dada que suposa un augment del 3,1% respecte de l'exercici anterior i que representa el volum més alt des de l'any 2006.
El contrast entre el Vallès i Barcelona
Mentre que municipis com Terrassa creixen, el conjunt de ciutats de més de 50.000 habitants ha experimentat un saldo negatiu global de ‑15.785 persones. Aquesta pèrdua es concentra gairebé íntegrament a la ciutat de Barcelona, que ha registrat un saldo de ‑15.221 residents en els seus intercanvis amb la resta de Catalunya. Altres ciutats de l’entorn metropolità, com l’Hospitalet de Llobregat amb ‑1.759 o Sant Cugat del Vallès amb ‑824, també han mostrat saldos migratoris interns deficitaris.
A escala comarcal, el Vallès Occidental manté la seva fortalesa com a comarca receptora amb un saldo positiu de 1.731 persones, tot i que es veu superada en valors absoluts pel Maresme amb 2.452, el Baix Llobregat amb 1.995 i el Vallès Oriental amb 1.883. Per contra, el Barcelonès destaca amb una pèrdua neta de ‑17.190 persones en els seus moviments cap a altres comarques catalanes.
Perfil i flux migratori
Pel que fa al perfil de les persones que canvien de residència, destaca l’alta mobilitat de la població estrangera. Malgrat representar el 18,7% de la població total, aquest col·lectiu protagonitza el 32,7% dels moviments interns registrats a Catalunya.
Si s’analitza pel lloc de naixement, els ciutadans nascuts a Catalunya suposen el 51,6% dels moviments, seguits pels nascuts a l’estranger amb un 41,2% i els nascuts a la resta de l’Estat amb un 7,2%. La majoria d’aquestes migracions internes, un 57,3%, es produeixen cap a una comarca diferent.
Més enllà dels moviments estrictament interns, el saldo migratori total de Catalunya ha estat de 122.593 ciutadans més el 2024. Aquest creixement generalitzat es deu al saldo positiu amb l’estranger, més immigració que emigració, que ha sumat 129.030 persones. Per contra, els intercanvis amb la resta d’Espanya continuen sent negatius (‑6.437 persones).
Malgrat això, totes les comarques i l’Aran han tancat l’any amb un saldo migratori total positiu. Un clar exemple és Barcelona, que compensa la pèrdua de veïns amb l’arribada de forans, deixant el Barcelonès amb un saldo migratori amb l’estranger de 66.181 persones, sobretot del Marroc, Colòmbia i el Perú. Aquesta dinàmica consolida un doble moviment: mentre que els autòctons busquen habitatge assequible en altres punts del país, la nova immigració s’instal·la a la capital i a les poblacions immediates.
Per la seva banda, el saldo estranger del Vallès Occidental enfila fins a les 9.607 persones.
Habitatge i comunicacions
Per entendre els motius que impulsen aquest lideratge com a destinació migratòria interna, el sociòleg terrassenc Salvador Cardús assenyala dos factors determinants: l’oferta immobiliària i la xarxa d’infraestructures. Així, remarca que “si en general els preus de l’habitatge són més econòmics aquí i s’estan fent noves promocions, com ara les de Can Roca o de l’antiga AEG, això segur que convoca més gent”.
D’altra banda, Cardús subratlla el pes de les bones comunicacions, un element que converteix la cocapital vallesana en un enclavament”bastant privilegiat”. L’expert posa d’exemple vies com la B-40, per accedir en pocs minuts a la indústria del Baix Llobregat amb plantes com la de la SEAT, així com els túnels de Vallvidrera i la C-16, la qual situa la ciutat “a mitja hora pràcticament del Bages”. A més, preveu que la ronda Nord fins a Sabadell atraurà veïns d’aquesta ciutat que treballen a la indústria de Castellar del Vallès.
El sociòleg descarta que es tracti d'”una tria cultural”, sinó que respon a una decisió pràctica basada en l’accessibilitat territorial i el cost de vida.
La inaccessibilitat de l’habitatge a Barcelona, on la compra ha assolit el rècord de 4.600 euros/m², accelera la migració interna a Terrassa, amb preus propers als 2.030 euros/m².
Els joves es mouen més
Els joves d’entre 15 i 29 anys van representar la a la ciutat la franja d’edat amb més immigracions (4.373) i més migracions (2.607). Només 1.011 terrassencs de més de 65 anys van deixar la ciutat el 2024 i 1.311 hi van arribar, sent més dones (712), que homes (599).
El saldo migratori entre Terrassa i l’estranger, per continents
A Terrassa, les dades mostren que la gran majoria d’immigrants que hi arriben són d’Amèrica (3.049), sobretot de Colòmbia i Veneçuela, i de l’Àfrica (1.412), amb un pes important del Marroc. Són més els veïns de la ciutat que decideixen marxar a altres indrets d’Europa, que al revés. És una realitat en la línia de Catalunya, amb un saldo migratori estranger que lidera el Marroc (21.089), Colòmbia (18.145), el Perú (10.475) i Veneçuela (9.502).La majoria de sortides són a Europa, encapçalades per Ucraïna (‑3.099), França, Alemanya, Romania i Suïssa.
