El riure

Des del primer moment, he après a valorar la serenor del confinament. M´ajuda i inspira a l´hora de cercar tema per a nous articles. De la lectura que practico assíduament, en trec elements fantàstics. En aquest punt, he fet la troballa del millor poeta grec dels dos darrers mil·lenis: Constantino Cavafis. Històricament se situa a les acaballes del segle XIX i l´albada del XX (1863-1933). Exercí de periodista, malgrat que la descoberta de bona part de la seva obra cal fixar-la "post mortem".

Un element intrínsecament associat als seus poemes té a veure amb l´energia positiva que aconsegueix transmetre. Heus ací, doncs, un petit tast: " si és impossible fer la teva vida com voldries, si més no esforça´t tant com puguis! Mai no la corrompis mitjançant contactes no adients amb un món que agita arenes movedisses / Demana que el camí sigui llarg. Que siguin molts els matins estiuencs en que arribis a ports desconeguts / No forcis el viatge. Millor que duri molts anys i atracar a l'illa, enriquit de tot el què vas guanyar en el camí".

Dies enrere, un amic i lector habitual, em retreia una suposada "comoditat" meva en alguns escrits. Potser massa ortodoxes, com palesant una visió des de dalt d´una mena de "trona/despatx". Em sento interpel·lat. Sempre agraeixo la crítica, en un i altre sentit. Però entenc que rendeixo comptes a una "ordre" interna que m´exigeix aportar un bri de "novetat".

És per això que, en aquest sentit avui caic al mateix entrebanc. No podria retre cap reconeixement al poeta Cavanis si obviés el rerefons del missatge que amaga la seva obra€Fa prop d´un mes i mig, dedicava aquest mateix espai a Miguel Hernàndez.

Emmerdats amb la voràgine de la pandèmia,me la bufen eslogans triomfalistes del govern de torn. Fa mal d´ulls veure panells situats matusserament darrere els portantveus de qualsevol roda de premsa carregosa, per a no dir res finalment del què toca sobre la COVID19. A partir d´aquesta giragonsa un xic rebuscada, argumento el motiu de parers ocults en allò que redacto. Sense anar més lluny, avui he parlat d´un gran poeta€ De passada, llenço a l´aire un missatge d´esforç, rauxa i compromís positiu i responsable per a sortir-nos-en. Sé que el meu amic m´ho "perdonarà".