Un mestre de la fantasia

La globalització i la tecnologia han fet avançar brutalment la societat moderna. Des d'aquesta vessant, parlar del centenari del naixement d'en Gianni Rodari (el proppassat 23 d'octubre) potser és un xic agosarat. Presentar aquest tros de pedagog farà que més d'un lector em retregui el meu enyor del passat.

El benefici d'educar per pensar, fent servir la imaginació per afrontar els problemes, cal transmetre'l als nens sempre. Ací, recordo la conversa que vaig tenir amb una mare de set fills, analitzant la intel·ligència de cadascun. Veia els més joves amb una cultura de l'esforç molt menys arrelada. Un se sent recompensat després d'una tasca exigent, closa amb èxit.

Dins dels estralls de la pandèmia, una de les lliçons és aprendre a valorar allò que teníem. Molts vivíem tant bé que sovint ni tan sols n'érem conscients. A partir d'ací, espero/desitjo un examen individual per capgirar esquemes en aquells punts mal enfocats del cicle vital.

Rodari defensava que l'estudiant imaginatiu i que practica la inventiva té més recursos quan topa amb entrebancs. Per se, la fantasia no és quelcom a què hàgim de tenir por. Ans al contrari. Saber-la combinar i contraposar amb la realitat dóna prou joc. La pega actual rau que molts nens es subordinen a la realitat virtual de les noves tecnologies. Ben emprades són fantàstiques. Amb addicció, tot el contrari.

L'exemple de la pedra llançada a un estany serè genera un munt de petites ones i és eloqüent. Un so ponderat provoca reaccions inimaginables a la ment de l'oient. Un conjunt d'ells revoluciona un petit cervell. Com a suggeriments concrets, se'm figuren en Pinocho, Mafalda, les Tres Bessones, la Heidi, Tintín o tants d'altres. A nivell personal presumeixo que una de les guspires a partir de les quals la llengua catalana em va encisar fou la lectura del Cavall Fort, de ben marrec.

A l'escola jugàvem sense cap estri de tècnica. Amb xapes, baldufes, corda de saltar, imatges de capses de llumins, boles, etcètera. El cap ens potenciava la inventiva... Ens hi ajudava el "trinomi fantàstic" d'en Godari: "imaginació, joc i llibre". Em sentiré cofoi si engresco algú.