ARA A PORTADA
-
-
Positivo Boy & Girl, botiga de barri: “Ens buscàvem la vida i anàvem a Londres per buscar producte que aquí no estava tan vist” Alejandro García
-
Mor Joan Antoni Pujals i Vallhonrat, figura destacada del teixit econòmic i social de Terrassa Redacció
-
-
Ona Martínez, candidata d'ERC: "Les famílies de Terrassa guanyen 1.800 euros anuals menys que a Sabadell" Pilar Màrquez
ABANS d'ahir, se celebrava l'anomenat Diumenge de Rams. El jorn inicial de la Setmana Santa, que es clou amb la Pasqua. Els quatre primers dies (de diumenge a dimecres) marquen la fi de la Quaresma (quaranta dies de preparació per al període litúrgic catòlic més important de tot l'any: dijous, divendres, dissabte i diumenge de resurrecció). Segur que enguany tot plegat tindrà un regust diferent. El desencís prendrà més cos al cervell dels qui preferentment estaven acostumats a viure aquesta època en clau d'"olor de benzina": fotre el camp i oblidar-se de les tasques domèstiques o laborals rutinàries. Sense ànim d'esguerrar el pensament ni la fe de ningú, cal marcar-li un origen astronòmic, de fa nou o deu mil·lennis. De fet, es mou igual com el cicle de la lluna, que mor i reneix cada 28 dies. També val la pena considerar el cicle del sol, que s'albira -any rere any- a partir de Nadal. Abans dels conreus, els primers humans festejaven el solstici d'hivern als volts del 21 de desembre. Podem dir quelcom semblant pel que fa a l'equinocci primaveral: bon moment per sembrar l'ordi que -per brotar- abans s'ha d'enterrar i morir. Òbviament, podem establir tants paral·lelismes com es vulgui entre fets pagans i d'altres religiosos. Ningú no té dret, però, a molestar-se per contrastar aquesta dualitat. Sense anar més lluny, passa el mateix amb la tradició de "l'ou com balla" pel Corpus€ Ja no es tracta de decidir si fou primer l'origen pagà o el religiós. Explicant fets verídics, queden tan amics com sempre i cadascú s'ho configura. D'uns set anys ençà, l'alça de grups polítics amarats de populisme s'ha proposat arrasar amb qualsevol fet que faci olor de santedat. Un exemple que he citat sovint, el trobem al cap i casal de Barcelona. Allí, la seva alcaldessa es va proposar liquidar tot lligam religiós en les festes de la Mercè. "Pels seus fruits els coneixereu." Cadascú queda retratat com li correspon. Ara, ja no som al temps històric de les catacumbes€ Ni al de la invasió sarraïna que obligava a amagar i soterrar imatges cristianes. La gent que professa criteris d'aquest signe té el dret a poder defensar i manifestar la santedat i el fet religiós com a eix central del seu comportament. Sobretot aquests dies.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Altres opinions
- Una certa mirada: una economia que posi la vida al centre Sonia Gimenez Guzman
- S’acosta Nadal Salvador Cardús Ros
- Eleccions 17M a Andalusia Antonio Machado Requena
- Deficiències en el servei de recollida selectiva Joan Roma i Cunill
- Els conflictes s’han de resoldre parlant, mai amb violència Ferran Pont i Puntigam
- Dels barris al Mentalfest: Terrassa cuida la salut mental
- Què fa santa la setmana? · Opinió · Diari de Terrassa
-
- Comarca
- Matadepera
- Diners
- Cultura
- Esports
- Defuncions
- ConnecTerrassa
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Diari de Terrassa?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.