Sembla que avui arreu del món alguns responsables polítics hagin perdut el seny. Hi ha una cinquantena de guerres obertes al món. Algunes surten a la televisió, com les d’Ucraïna, Palestina o Iran, altres més oblidades però no menys dramàtiques.
Massa sovint la primera reacció davant un conflicte és voler tenir més i més armes amb la il·lusió de poder guanyar i assegurar la pau. Res més lluny de la realitat, tot al contrari, com més armes hi ha en circulació més perill de guerres i d’una apocalipsi final.
Després de la mortaldat de la Segona Guerra Mundial, la creació de les Nacions Unides va portar l’esperança que no hi hagués més guerres. Però amb la guerra de Corea el 1950 van retornar els enfrontaments i després al Vietnam. La descolonització de molts països de l’Àfrica, d’entrada positiva, ha portat moltes lluites tribals. Les baralles per aconseguir les riqueses naturals d’aquest continent estan fent molt mal a la gent, els ingressos per l’explotació de minerals faciliten la compra d’armes.
Són enormes els interessos econòmics que es mouen al voltant del petroli i de la fabricació d’armament, cada vegada més car i sofisticat. Són activitats que sovint fins i tot escapen dels controls democràtics dels països. No consta que cap país democràtic hagi sotmès a referèndum de la seva població els augments forassenyats de les seves despeses militars. Amb els diners gastats en armes es podrien pagar moltes mesures que millorarien el desenvolupament de països del Tercer Món.
El papa Lleó XIV fa pocs dies a la Universitat La Sapienza de Roma es va manifestar així: “Allò que avui passa a Ucraïna, a Palestina, al Líban i a l’Iran mostra l’evolució inhumana de la relació entre la guerra i les noves tecnologies, en una espiral vers l’aniquilació de l’adversari. És hora de parar i reivindicar que els estudis, les investigacions i les inversions dels estats vagin en la direcció oposada i que siguin un radical sí a la vida. Sí a la vida de tantes víctimes innocents de les guerres, sí a la vida de les persones i dels pobles que invoquen l’amor, la justícia i la pau. Mai més la guerra”.
La història explica que de conflictes entre països i també dins els països n’hi ha i n’hi haurà, però la seva solució no hauria d’implicar mai la violència. No s’ha de perdre l’esperança que al final s’imposi el seny i tornin el diàleg i la confiança.
Segur que retornaran iniciatives de desarmament i ajuts contra la fam als països del Tercer Món, però cal parlar més, negociar i buscar acords. En aquesta línia, l’experiència de les Nacions Unides amb la seva Declaració de Drets Humans assenyala un camí per facilitar la resolució assenyada i pacífica de tota mena de conflictes.