Inaudit, estem a Espanya amb un partit feixista com a tercera força política, que deixa clar que és el que volen fer i estan fent allà on decideixen políticament. Els seus objectius són clarament destruir l’estat del benestar. Van assentant els seus principis ideològics dins dels acords de govern amb el PP.
Ara ja dominen en cinc comunitats autònomes, i s’han acceptat una sèrie d’acords que lesionen la política social i de drets humans que estan consolidades en el nostre marc democràtic, fruit de la lluita del poble espanyol.
Tot el que ara apareix en els acords signats és només la 1a fase de la seva implantació feixista. És una manera d’anar consolidant els seus objectius dictatorials per arribar a aquella consigna marcada pel general Emilio Mola com a objectiu dels colpistes feixistes del 1936, quan va dir allò que “cal eliminar tot el que no pensi com nosaltres”. Així va ser en aquella ocasió i van assassinar més de 150.000 espanyols i més d’un milió van acabar en presons o en camps de concentració.
Ara no es tracta de matar ningú, de moment, però sí d’excloure tot aquell que no pensi com ells.
Hi ha dos fronts oberts pel feixisme espanyol, el constitucional, en el qual ja disposen de representació pública en els tres nivells de l’estructura de l’Estat espanyol, la municipal, l’autonòmica i l’estatal. Però ells no han abandonat la violència de carrer per a acoquinar a la ciutadania. Cada vegada, amb més freqüència i amb agressions més virulentes, ataquen a persones d’esquerres i a seus de partits d’esquerres, fomentant l’odi i les dades necessàries perquè s’actuï contra aquestes persones. En els últims mesos s’han incrementat les accions violentes contra persones o col·lectius vulnerables. Lluir una samarreta amb el logotip d’antifeixista o amb la bandera republicana ja és motiu d’agressió en la via pública sense conseqüències judicials per a l’agressor. Hackers d’ultradreta filtren ara a Telegram dades personals d’Armengol, Díaz, Bolaños, Belarra, Illa, més de 40 persones públiques s’han vist afectades.
Ja hi ha prou motius perquè les organitzacions d’esquerres s’haguessin posat d’acord per parar aquesta sagnia feixista que altera la vida personal i professional de tantes persones. Des del 2019, a les eleccions generals de novembre ja es va veure venir el que ara està passant. Alguns ja ho vam fer públic en diferents mitjans, però molts dirigents d’esquerres van mirar cap a un altre costat.
S’està repetint el que en els anys trenta del segle XX va portar els partits comunistes a la formació de fronts antifeixistes. Ara s’està consolidant el mateix fenomen I què fan els grups que s’autoqualifiquen d’“esquerres”? En aquestes eleccions autonòmiques d’Andalusia s’ha tornat a veure clar que les forces polítiques progressistes continuen anant cadascun pel seu costat.
Per Andalusia+ Avanci Andalusia, que per separat han aconseguit 8+5=13 diputats amb 664.791 vots, mentre Vox amb 576.171 ha aconseguit 15 diputats. Si haguessin anat plegats haurien aconseguit 17 diputats. Cal ser molt egoista i inconscient per actuar d’aquesta forma. El que els hauria permès donar força a una oposició en el parlament andalús, i sobretot haurien donat imatge d’unitat que tanta falta en tenim la gent d’esquerres.
Ara ja aneu tard els de Per Andalusia i Avanci Andalusia per frenar el feixisme. L’alternativa feixista de Vox en sis anys ha aconseguit que més del 50% d’espanyols rebutgin la presència dels immigrants. Que el 25% de joves de 18 a 24 anys es declarin votants de Vox. Que la població entre 25 i 44 anys superi en intenció de vot a Vox, al PP i PSOE. El que és més sorprenent: el missatge feminicida de Vox s’està consolidant entre les dones joves en aquesta franja d’edat de 18 a 24 anys. El 1925 van ser assassinades 49 dones i des que es comptabilitza aquesta xacra assassina s’han assassinat 1.342 dones (xifra superior a les 853 víctimes d’ETA), en aquests moments el 30% de noies s’identifiquen amb Vox. Això és el resultat del fracàs escolar global, i de l’esquerra en particular, i el que és més greu és que el laboratori feixista està portant a l’enfrontament generacional, en què els seus missatges enfronten nets contra avis per les condicions socials dels majors, al·ludint a les pensions, l’habitatge i els beneficis socials que perceben els pensionistes.
El 49% dels 10,3 milions de pensionistes cobren menys de 1.000 euros, i les dones cobren el 30% menys que els homes pensionistes. La pensió mitjana se situa en uns 1.500 euros/mes. El Banc d’Espanya eleva la inflació al 3% per a enguany, però la veritat és que el combustible ja l’estem pagant un 30% més car. La realitat és que la pensió es gasta abans de final de mes, la qual cosa obliga a reduir la calefacció, la qualitat alimentària i la mobilitat. A Espanya hi ha 1,2 milions d’habitants que són milionaris, i 12,5 milions de persones encara segueixen en risc de pobresa, segons la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa. Els espanyols hem perdut un 17% de poder adquisitiu des del 2007, mentre la inflació ha estat del 51,1% en aquest mateix període. És a dir, la inèrcia és d’empobriment global de la població, excepte els 1,2 milions de rics, que s’incrementa en proporció més elevada en els col·lectius més pobres.
L’experiència possibilista del govern de coalició, que s’autoproclama “el govern més progressista de la història”, quan un ciutadà de 40 anys ha d’invertir més del 50% del seu sou per llogar un habitatge, i aquest govern ha governat des del 2019, però no ha tingut temps per solucionar el dret constitucional a l’habitatge de qualsevol espanyol, mentre el parc d’habitatge està en poder de fons voltor i de grans tenidors de la resta del món. Votant contra la proposta de modificació de la llei d’arrendament presentada al Congrés pel PP, Vox, i Junts.
Aquest govern de coalició no ha estat capaç d’enfrontar-se al feixisme de l’aparell de l’Estat (judicial, militar i de seguretat), a la casa reial, i als sectors econòmics que alimenten el feixisme, malgrat la llei de memòria democràtica aprovada. Que utilitzen el mateix exèrcit espanyol per fomentar el programa feixista que va desencadenar el cop d’estat del 1936 i la posterior guerra civil que encara cueja en les ments dels senyors de l’Ibex-35.
Amb aquestes dades és inadmissible que hi hagi partits que parlin d’abaixar impostos als més rics. Aquesta havia de ser la bandera de tota l’esquerra, però si des dels mitjans de comunicació públics el govern diu que Espanya és el país que més està creixent, i els 12,5 milions de pobres es miren la cartera, és lògic que acabin “malparlant” de tota la classe política.
Entre tots heu col·laborat en el blanqueig dels descendents de la dictadura franquista. Heu tornat a cometre l’error de la transició fallida del 1978. Aquell mal somni continua viu i vigent fins al punt que la complicitat entre uns certs estaments de l’Estat amb els feixistes espanyols, que no són només els de Vox, també hi ha els de la força de xoc que s’alimenten de Vox, i que estan a l’escenari polític espanyol per assumir el paper dels “camises marrons hitlerianes” o els “camises negres italianes”.