La dotzena

Josep Ballbè i Urrit

Som a dia 12 de maig. Hi ha un adagi llatí prou eloqüent: “Fugit irreparabile tempus”. No cal que en faci la traducció. S’entén sobradament.

De fet, des que el món és món, el número 12 s’ha associat a la mesura del temps. No endebades, tenim 12 mesos. El dia es divideix en dues meitats de 12 hores cadascuna. Cada hora presenta 12 intervals de 5 minuts. Alhora, cada minut 5 de 12 segons. Es tracta de la xifra numèrica més petita amb sis divisors (1, 2, 3, 4, 6 i 12). Cada teclat d’un ordinador presenta una dotzena de tecles de funció (des de l’F.1 fins a l’F.12). Normalment, els ous i altres productes variats es compren a base dotzenes (senceres o mitges)… Dotze eren els apòstols escollits per Jesucrist en la seva vida mortal. També ho són els signes zodiacals i les notes musicals que representen l’escala cromàtica musical (dins d’una octava). En la mitologia i religió de l’antiga Grècia, els déus olímpics del Panteó sumaven aquesta mateixa xifra. Al llarg de tot un any, la lluna gira aproximadament dotze vegades al voltant del planeta Terra. La mateixa bandera de la Unió Europea presenta dotze estrelles daurades… i no penso pas que sigui pura casualitat. Més d’un lector tindrà tot el dret a pensar que –d’un no res– en faig un gra massa… Volent dir que desgrano una minúcia. Malgrat tot, qualsevol tema innocu em possibilita reivindicar la importància de la semiòtica en tot aquest entrellat. Posats a dir un estirabot/bajanada, voldria veure un govern –tant a la Moncloa com al Pati dels Tarongers– amb un màxim de dotze carteres ministerials. Massa càrrecs duplicats, gent a sou amb tasques inconnexes i sous desorbitats. D’ací, tibaria del fil per suggerir una gestió molt millorable i força despenjada. Sense anar més lluny, totes les decisions preses amb motiu de la Covid fan més que esfereir la gent. Amb el greuge afegit que, de tant en tant, ens han volgut donar lliçons de caos autèntic. En acabar, afegiré que el cos humà compta amb dotze parets cranials. Pels forats de diferents ossos, combina un estol de nervis amb funcions sensitives i motores interrelacionades amb el cap i el coll. Dos indrets cabdals d’una maquinària humana més que perfecta. D’acord amb tot plegat, demano –a tothom– rigor, seny, coherència i empenta per tal d’assolir un entorn social més planer, cofoi i solidari.