La supervivència dels clubs de barri

Durant els últims dies, veiem imatges a tots els mitjans i xarxes socials del terrassenc Xavi Hernández entrenant el Barça. Va acompanyat del seu grup tècnic de confiança –la majoria dels quals també són terrassencs. Per tot plegat, podríem dir que Terrassa és ara tendència i tots els egarencs ens en sentim orgullosos. Però per desgràcia no tot són flors i violes en l’àmbit futbolístic de la ciutat. Els clubs amateurs, que han estat bressol de molts futbolistes, estan en una situació difícil. El problema rau en la manca de relleu en la presidència d’aquestes entitats. I és que, des de fa uns anys, el voluntariat ha disminuït en aquests clubs, que, a sobre, han professionalitzat la seva gestió. Per tant, la dedicació ha esdevingut una peça clau per tirar endavant el futbol territorial, que sempre ha tingut molta tradició a Terrassa i que era un punt de trobada per als veïns i de cohesió social. En molts casos, perilla la seva supervivència. Sovint tots posem el focus en els grans clubs, com el Terrassa FC o el San Cristóbal, però potser caldria ampliar la mirada per ajudar aquestes entitats esportives que formen part de la història de la ciutat.