Josep Ballbè i Urrit
Tant de bo que, ara que semblem albirar la sortida de la Covid-19, el poder polític es posi les piles!
Ho expresso per una obvietat: al llarg de la pandèmia, s’han anat sabent dades sobre retallades sangonants als sectors sanitari i d’atenció a la gent gran. Serà que no hi ha, abans, altres racons on aplicar la tisora? Sense anar més lluny, de dues maneres: reduint el nombre de càrrecs improductius a l’administració i davallant llurs sous estratosfèrics i immerescuts. En ambdós casos, més enllà d’un 70%.
Dit això, diré que, fa gairebé trenta anys, el papa Joan Pau II va fixar aquesta fita. Amb l’ànim de fer-la coincidir amb la festa de la Verge de Lourdes. Enguany, amb motiu de la commemoració, el pontífex actual acaba de publicar un document pastoral per als fidels catòlics. El trobo summament eloqüent i sensible. Hi palesa un profund sentiment de presència afectiva i proximitat. En ell, ens convida a foragitar totalment la discriminació i l’oblit que sovint dispensem a les persones enllitades. Durant els dos darrers anys, malauradament aquesta percepció ha pres massa volada. Mal que els pesi sentir-ho, aquells que tenien alguna capacitat d’arranjar-ho força, se n’han inhibit fent-se l’orni i no madurant prou la presa de decisions imaginatives.
La suma de dolor corporal, minva de capacitats física i cognitiva i solitud accentuada pels serrells dels nous protocols sanitaris ha estat letal per a molta gent. Resta un munt de tasca per fer. No podem caure en la temptació malaltissa de creuar-nos de braços, aterrant en cap mena de resignació. Escrivint, visc i sento tenir la responsabilitat de denunciar les injustícies amb els oprimits, desvalguts, ancians, immigrants, desnonats i altres grups de gent en risc d’exclusió social.
Quan era un infant, recordo que em van inculcar les famoses “obres de misericòrdia”. Mai no les trec del meu pensament. Tampoc no les contemplo en el vessant carrincló dels qui tan sols es compadeixen del proïsme necessitat bo i expressant-li un seguit de bones paraules o intencions. Hem d’actuar. Cal passar a l’atac, de la mà d’un refrany llatí: “Res, non verba”. Per a aquells que puguin al·legar desconeixement de l’equivalent traduït, en castellà no tenen excusa: “Obras son amores que no buenas razones”.
