No perdem els mots genuïns

Fa uns mesos, una campanya de captació de socis per part de Minyons de Terrassa ens va despertar el sentiment de pertinença a la ciutat. Ara que els jocs de paraules estan tan de moda, hem volgut jugar-hi també a Diari de Terrassa buscant la identitat egarenca. I és que el llenguatge juga un paper clau en la identitat d’un país, d’un poble o d’una comunitat. A Terrassa tenim mots genuïns que hem utilitzat en algun moment de la nostra vida. Com sempre passa a totes les llengües, la manca de l’ús quotidià pot fer que aquestes paraules desapareguin. Però, qui no ha estat mai encisat per la bellesa d’una paparola al camp? Qui no ha portat una taifa per quedar-se a dinar a la feina? Qui no s’ha trobat una claveguera plena de xena? Qui no s’ha trobat amb una llòfia inesperada a la camisa? Qui no utilitza la Mery per netejar casa seva? Qui no s’ha llepat els dits després de menjar-se un dàcar? Qui no havia jugat al quarto de reixa de la iaia aprofitant que no hi era? Aquesta és la nostra contribució per evitar que aquests mots genuïns es perdin.