Josep Ballbè i Urrit
Ahir, dimecres, es va complir un mes just des que el pedagog i director de cors Manel Cabero ens va deixar, als 95 anys.Va dedicar-se vocacionalment a la música. Concretament al cant coral, des de ben jove. El 1951, al costat de la seva esposa (la professora de cant Montserrat Pueyo), fundà el Cor Madrigal, del qual fou director 40 anys. Amb el pas del temps, el cor anà creixent, fins que arribà a crear l’Agrupació Cor Madrigal, integrada pel cor infantil l’Esquellerinc, els juvenils Albada i Ariadna i el cor Signum (format per pares dels infants de l’Esquellerinc). Em ve de gust fer-li aquesta glossa. Sobretot perquè ben pocs mitjans l’han recordat com es mereix. A l’Escola Municipal de Música de Barcelona, començà a estudiar i creà grups vocals amb què experimentar les partitures que cercava a biblioteques, arxius i cases de música. En una entrevista de l’any 2016, en ésser preguntat com es presentaria davant d’algú que no el conegués, respongué: “Com un home de pau. No m’agrada barallar-me i estimo l’art en general. Per damunt de tot, la música”. Una definició ben concisa que no fa altra cosa que palesar la fondària i sentiments de la seva gran personalitat. Som davant d’una figura cabdal per a l’impuls del cant coral als Països Catalans. Amb el “seu” Cor Madrigal, va donar a conèixer gran part del repertori coral català i europeu dels segles XVI-XVII i també el contemporani. L’any 2002, li atorgaren la Creu de Sant Jordi. Va impartir nombrosos cursos de direcció per tota la geografia espanyola. Raó de més per remarcar que la seva pèrdua deixa un buit molt difícil de cobrir. Poca gent com ell vivia l’art musical i el món coral amb tanta empenta i rauxa. Trobarem a faltar el seu mestratge. Un llantiol i una estrella molt potent que il·luminava tot el panorama encabit dessota el paraigua de la FCEC (Federació Catalana d’Entitats Corals). La seva ha estat una llarga i profitosa trajectòria. Raó de més per pensar en algun homenatge ciutadà, amb segell de perennitat. Un matís i suggeriment a l’alcaldessa Ada Colau. Ens té massa acostumats a estirabots desgavellats, a l’hora de posar i treure noms del nomenclàtor de carrers del cap i casal de Catalunya. Si ella passa del tema, el prec l’adreço a la resta de batlles del Principat. Seria un molt bon “detall” envers la presència d’en Manel entre nosaltres.