Josep Ballbè i Urrit
Fa pocs dies, vam conèixer alguns canvis o “invents” en tema educatiu per part del govern de la Generalitat.
Dessota la notícia/anunci que el curs escolar començarà una setmana abans de la Diada, s’hi amaga una decisió ben controvertida de la conselleria d’ensenyament. Fins i tot, goso dir que desassenyada i totalment fora de lloc: eliminar l’assignatura de Filosofia al quart curs d’ESO. Vol fer fora de la secundària Pitàgores, Sòfocles, Aristòtil, Sòcrates, Voltaire, Descartes o Sartre, entre d’altres. El súmmum dels terrabastalls i/o desgavells. No els paguen per pensar. Una pena.
Tibant de paremiologia, com tinc per costum, convinc que “el savi assenyala la lluna i l’imbècil mira el dit”. Dit altrament, “amb l’edat perds la vista de prop, però els idiotes els veus de lluny”. Si donem una pistola a un mico, ja veurem què en fa. Quin disbarat!
És en aquest entorn quan em ve com anell al dit recordar una obra teatral, titulada “El sopar dels idiotes”, del dramaturg francès Francis Veber (any 1993). Encara que només sigui per una qüestió metafòrica. El guió gira sobre la vida d’un editor parisenc que celebra un sopar cada dimecres amb els seus amics. Una trobada en què cadascun dels assistents ha d’anar acompanyat d’un personatge esperpèntic, del qual tots puguin riure. Aquell que hagi presentat el convidat més idiota, rep el reconeixement dels seus companys al final de la vetllada. Una forma com una altra de fer el passerell.
Al cap i a la fi, no dista gaire del “teatre” constant en què l’antiga CiU i una erràtica ERC han convertit la política de casa nostra.
Probablement no en saben més. De fet, ni tan sols s’entenen ni s’entrenen. D’uns anys ençà, s’entesten a mantenir el poble immers en un atzucac constant. Prefereixen enfangar-se en el conflicte i la confrontació eterns. Tan sols els interessa mantenir una sucosa paga mensual. Però, com cantava La Trinca, “al poble, que el donin pel sac”. Serà per això que estableixen el mateix criteri envers els estudiants, el futur del país. Tant se’ls en fot si llur nivell grinyola per tot arreu. Raó de més, doncs, per bescanviar el subjecte “sopar” pel de “govern”. Fent un rodolí, dic un estirabot: com dels castellans. Serà que són “como las gaviotas, cuanto más grandes más idiotas”. O “com les gavines, com més grans... més mesquines”. Ho pagarem molt car. Que no s’adonen que cal educar per pensar?
