Josep Ballbè i Urrit
Igual com, si un vaixell s'enfonsa. Els primers a abandonar-lo són les rates, quan hom fa una casa nova, el primer que fa és netejar-la d'aquests rosegadors.
Cal foragitar aquestes bestioles, tot i que ja escampen la boira amb la reconstrucció, neteja i posada a punt. Quan les rates es llencen al mar intueixen que el naufragi és imminent. Tenen un sentit especial per a predir aquest tipus de desastres.
També diuen que "en casa nova, qui res no hi porta, res no hi troba"... És ací on recordo el capità
Francesco Schettino --el mes de gener de 2012, al creuer "Costa Concòrdia", al port italià de Giglio-- quan l'embarcació naufragà, en topar contra unes roques. Fou un dels primers a intentar salvar la mateixa pell, deixant un saldo de 32 morts. Raó de més, doncs, per tal que la justícia li pengés una pena de
16 anys de presó. Sense cap mena de pietat.
El naufragi del Titànic (el 14 d'abril de 1812) és la tragèdia marítima més coneguda, al llarg de la història. Duia als volts d'unes 2.200 persones a bord. Prop de 1.500 no van sobreviure. Entre elles,
Edward J. Smith, que romangué al lloc de comandament fins al darrer moment. En la condició de màxim responsable, sempre és el capità qui ha d'organitzar tota l'evacuació, fins als darrers moments.
Reprenent el tema de la casa nova, aquest és el repte bo i contemplant aquest tipus de casuística. Poques vegades tenim oportunitat de començar de zero i aixecar una nova llar. La il·lusió de l'estrena, somiar-ne el contingut i establir com la volem, fa que ens arremanguem per a donar cos i ales a la imaginació. Aquest és un principi cabdal. Ningú no ens empeny a l'hora d'acréixer aquests sentiments. Es retroalimenten tots sols. Visualitzem, per un moment, dues tragèdies actuals, que tots tenim a la retina: l'esclat del volcà "
Cumbre vieja" (a l'illa canària de la Palma) i el moviment de desplaçats arran del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Els seus habitants sí que comencen des del no-res, amb una mà davant i l'altra, darrere.
Ajustant una correlació amb el nucli estel·lar de la informació actual, tanco la columna amb un adagi i un desig: "quan el gat no hi és, les rates ballen". Tant de bo que la rata d'en Putin desaparegui del mapa! Si pot ser, liquidat per la barbàrie dels trets que ell aplica horripilantment contra gent innocent. Amb l'afegitó de fora blocs: ni OTAN ni Pacte de Varsòvia.
