Josep Ballbè i Urrit
Mai les administracions del país no havien estat tan endeutades com ara: 1,475 bilions d’euros (amb xifres publicades del Banc d’Espanya).El tema és gravíssim. Més, quan el BCE aplica polítiques d’enduriment als seus socis. Just quan vivim un repunt immens de la inflació i els tipus d’interès pugen. Un 116,8% del PIB que hauria de fer posar les mans al cap la cúpula econòmica del govern! En aquesta conjuntura, el president Sánchez va a les palpentes. Soc del tot contrari a l’impost a la banca. Primer, cal exigir els ajuts del FROB arran la crisi del 2008 (no retornats). Convé insistir en el fet que freguen la barbaritat de 45.000 milions d’euros. Després, ja m’explicarà com “controlaran” que les entitats no ho repercuteixin als clients. Una altra pregunta: quan –i de quina manera– encetaran una forta campanya d’estalvi, estrenyent el cinturó de la maquinària funcionarial i burocràtica? Ja n’hi ha prou de demanar esforços i plantejar retallades al poble, quan els de dalt malbaraten els diners de forma escandalosa. Sense anar gaire lluny, va sent hora d’eliminar tot el parc mòbil de cotxes oficials. Ajustar els sous dels polítics a xifres coherents i no insultants. Deixant de “provocar” fent servir –per a les vacances i desplaçaments del president– un Falcon. Tot plegat no és cap manca de respecte. Tan sols és ficar el dit a la nafra i dir les coses pel seu nom. Si els cou, que es gratin! Algú ha de dir-ho... Amb el benentès, que la tan refregada expressió de “l’estat del benestar” se’n va a Can Pistraus. Quin import de pensió els quedarà a les noves generacions quan es jubilin? Potser ara entenc la dèria de parlar –una i mil vegades– de la necessitat de contractar plans de pensió personals. Al pas que anem, en un supòsit que aquestes xifres fossin d’una empresa del sector privat, fa molts anys que haurien presentat concurs de creditors. Estem en fallida! Fent anar el manubri d’emetre deute públic a tot drap, el globus rebenta. Qui n’assumirà la responsabilitat? El pròxim govern que pot ser d’un altre signe polític? Auditar/fiscalitzar seriosament els comptes públics és matèria urgent. Recordo com l’anterior govern del PP –presidit per un nefast Mariano Rajoy– “atracà”/buidà el 90% de la guardiola de les pensions: de màxims de 66.815 milions d’euros (a tancament del 2011), retrocedírem a 8.095, sis anys més tard. On s’és vist aquest desvergonyiment i aquesta flagrant ineptitud?