Josep Ballbè i Urrit
El calendari fixa avui la diada de Sant Pere Claver, un prevere jesuïta del segle XVII nascut a Verdú
La seva anomenada està relacionada amb la seva dedicació preferent i abnegada envers l’alleujament del dolor dels esclaus del port negrer de Cartagena d’Índies.
Ell mateix s’autoconcedí l’àlies d’“esclau dels negres”, dels qui n’és patró. Sens dubte, una figura cabdal en la praxi de la caritat cristiana i el respecte als drets humans... Justament en una època històrica en què els mateixos teòlegs s’enfarfegaven a discutir si aquesta gent tenia ànima.
El concepte “llibertat” ha tingut moltes interpretacions al llarg de la història. Actualment, precisament, no tirem coets, en aquest sentit. La seva manca en l’àmbit social, cultural, educatiu, polític, o d’expressió –per citar alguns àmbits– palesa feblesa a tort i a dret. El mateix concepte inventat de “violència de gènere” no reflecteix cap altre rerefons que un menyspreu absolut per la llibertat, en majúscules.
Remarco la vàlua immensa d’aquest sant en l’afirmació del Papa Lleó XIII quan el canonitzà: “Després del Crist, és el sant que més m’ha impressionat”.
Orfe de mare als 13 anys, la seva vida no fou cap bassa d’oli. Als 22 anys, va sentir la vocació religiosa i entrà a l’orde jesuïta, on va rebre una gran formació humanística. La seva senzillesa, però, agradava poc als superiors i això l’incomodava. Fins que, als 30 anys, accediren a correspondre el seu desig d’anar a terres de missió.
Va veure i viure autèntiques barrabassades en els desembarcaments successius vaixells atestats d’esclaus, al port referit abans... La seva estima i dedicació als malalts i als més desvalguts –sempre per davant del concepte catequístic i evangelitzador– el van fer molt estimat entre tot aquest col·lectiu. En aquest punt, confesso que veig un cert paral·lelisme entre una altra figura mítica del santoral: el dominic peruà (i contemporani seu) Sant Martí de Porres, anomenat Fra Escoba. Recordo, amb ets i uts, la pel·lícula que li van dedicar fa 61 anys. És evident que em va impactar força.
Una biografia exemplar com la seva esdevé un motiu de reflexió a l’entorn actual. El progrés sovint ens deshumanitza i enroca el cor. Bo fora fer-nos-ho mirar. Si ignorem i passem per alt la desigualtat, no fem altra cosa que agreujar la situació, ja prou malmesa. Pensem-hi!
