Josep Ballbè i Urrit
Aquest dimecres, els cristians celebrem la festa de l’Exaltació de la Santa Creu. A Terrassa, amb un goig especial a la parròquia que li està consagrada.Als llibres litúrgics trobem dues festes en honor seu: l’anomenada Invenció (referida al seu trobament per Sta. Elena i que se celebrava el 3 de maig) i l’Exaltació (que commemora la seva recuperació, per part de l’emperador Heracli), estant en poder dels perses. Aquests, després del setge de la ciutat santa de Jerusalem (l’any 615), s’havien apropiat de les seves despulles. Fins que tretze anys més tard es van restituir al lloc que pertocava, tal dia com avui. “Stat Crux dum volvitur orbis” (la Creu roman mentre la terra gira) proclama el lema cartoixà. Per als creients, suposa l’entrega de qui ens estimà fins a l’extrem de donar la vida. No hi ha amor més gran. La por dels deixebles del Divendres Sant no podia sinó portar-los a la desesperança... Sols exalçant son fill, Déu podia oferir-nos la salvació, fent-se un de nosaltres. El camí de la fe desencisada de Divendres Sant a la fe joiosa del Diumenge de Pasqua passa pel tràngol de la creu. Molt més encara: la necessita per a tancar aquesta mena de cercle i donar un sentit ple a tot. Realment, el “lignum crucis” esdevé, més que mai, arbre de vida. No hi ha amor més gran que donar la pròpia vida per aquells que estimes. La secularització social i el laïcisme creixent de l’entorn pretenen carregar-se tots els símbols que ens ho recorden. Potser ho aconseguiran al cim d’alguna carena o al voral d’un viarany apartat d’un nucli urbà. Més difícil ho tenen –per no dir impossible– si es proposen foragitar-ho del cor dels humils i senzills. Si no ens fem com ells, ho tenim magre per entrar al regne de Déu. De la creu estant, del Crist brolla sang i aigua. D’allí mateix, Crist ens confia Maria com a mare. De la creu neix la força de l’Església. Ho deia el Papa Benet XVI (el 14 de setembre del 2008): “Amb la creu, Jesús va carregar el pes de tots els sofriments i injustícies de la nostra humanitat”. Em prenc la llicència de cloure la columna transcrivint algun verset dels Goigs de l’any 1965, de Vimbodí, a tocar de Poblet: “Ben enlaire enarborada / la senyera dels cristians, / duem-la ben abraçada /que ens farà valents i sants. / Jesús la Creu ha posada / entre la terra i els cels / i és remuntant sa brancada / que assolirem els estels. / Informeu, oh Creu sagrada!, nostres vides de cristians”.