La cronificació de la pobresa

El nostre món s’ha tornat declaratiu. D’afirmacions i respostes, preguntes i rèpliques. Paraules d’uns i altres que omplen les grans capçaleres, minuts de televisió i fils a les xarxes socials. Però de què parla la gent? Els grans debats estan a les places, a la feina, al bar i al sofà de casa. I no ens enganyem, ara a Terrassa es parla de la inflació i de com arribar a final de mes. Si fa uns dies recollíem les opinions de diferents terrassencs que ens explicaven com afronten aquesta pujada de preus per continuar la seva vida, avui hem posat el focus sobre els més vulnerables: les famílies que necessiten el Rebost per disposar d’aliments bàsics. La inflació tensa les polítiques de prestacions per dues vies. Augmenta la demanda d’ajut per part de les famílies més vulnerables i també s’incrementa la despesa directa municipal. En el cas del Rebost, la compra d’aliments per confeccionar les cistelles és una part de l’entrada de menjar, que es complementa amb les aportacions de la Unió Europea i dels donatius. Per això, el perill és que la pobresa es cronifiqui.