Val més tard que mai

El Vapor Aymerich, Amat i Jover (seu del MNACTEC), la Torre del Palau, el Castell Cartoixa, el parc de Vallparadís i les esglésies de Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria, que conformen el conjunt monumental de la Seu d’Ègara. Aquests eren fins ara els edificis del patrimoni terrassenc que figuraven a la llista de Béns Culturals d’Interès Nacional. Inexplicablement, una de les joies del Modernisme de la ciutat i de Catalunya, la Masia Freixa, encara no hi era. La Generalitat reconeix ara l’edifici dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i el seu entorn com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument històric. La resolució és del 14 d’octubre, data en què s’ha incoat l’expedient. Terrassa és, amb set elements catalogats, la ciutat vallesana que més patrimoni en aquesta prestigiosa llista. Hi figuren, també, la Casa Batlló, el temple de la Sagrada Família o la Pedrera, a la ciutat de Barcelona, o la Casa Teixidor i els Banys Àrabs, a Girona. Per això sobta encara més el reconeixent tardà de la Masia Freixa, però val més tard que mai.