Joan Galí i Barceló (1936 – 2024)

Josep Maria Biosca, president de l’Atlètic

Segurament s’ha de ser molt de l’Atlètic per saber que el nostre president Joan Galí per celebrar els títols esportius cuinava una paella monumental per no menys de 300 persones, per sort en va fer moltes i es superava cada vegada més de la mateixa manera que el club es superava com entitat durant el seu mandat de vuit anys que van des del 1990 al 1998. Anem a pams, corria l’any 1990 quan l’etern president de l’Atlètic Terrassa Hockey Club, Josep Marquès ens deixava després de 36 anys en el càrrec. Santiago Morera el va substituir i va convocar eleccions que van donar la presidència al Joan Galí. Potser va ser una sorpresa per a molta gent atès el tarannà de l’Atlètic de l’època. Certament l’Atlètic en aquells moments estava consolidat socialment i esportivament i el seu nomenament es feia estrany al veure una altra persona en el càrrec. Joan Galí afrontava un repte gens fàcil però la seva capacitat de treball i sobretot les seves qualitats humanes van acabar vencent qualsevol dubte demostrant que podia representar l’Atlètic al màxim nivell. Soci històric, i jugador de hockey des dels primers anys, va ser molt actiu en l’àmbit social. Pocs homes he conegut tan compromesos amb la ciutat i amb el país. Compromès amb la cultura i la llengua catalanes, compromès amb el mon empresarial, membre de Cecot i de la Cambra de Comerç. Compromès amb l’esport, dedicant grans esforços a fer créixer l’Atlètic i obrint-lo a la ciutat a més de projectar una imatge del club que era la seva pròpia imatge que el feia ser estimat i reconegut per tots els clubs rivals. Parlant de compromís amb les persones no puc deixar de citar la seva estimada esposa l’Agnès Reyes suport imprescindible al llarg de la seva vida. No va sorprendre ningú que l’any 1994 rebés el premi de Terrassenc de l’any, distinció només reservada a persones com ell. Joan Galí va iniciar una manera de treballar diferent a l’Atlètic, d’una presidència representativa es va passar a una presidència executiva, es va rodejar de fidels i actius companys de junta amb qui va emprendre noves construccions entre las que va destacar el primer camp de gespa artificial d’aigua el 1993 i la piscina coberta i nous espais multifuncionals per practicar tota classe d’esports. Començava el camí per portar el club cap al segle XXI. Durant el seu mandat l’Atlètic va continuar sent el màxim exponent del hockey espanyol i europeu, no en va, l’any que va deixar la presidència el primer equip es va proclamar Campió d’Europa per segona vegada. Aquest cop a la paella del president no hi va faltar de res! La vocació de servei del Joan Galí potser és el que defineix millor la seva manera de ser i en aquest sentit crec que la ciutat perd un referent, però els que som de l’Atlètic perdem quelcom més i el mateix dia de Reis on tothom es fa regals a nosaltres ens en van prendre un que afortunadament hem gaudit molts anys.