Lluïsa Melgares Aguirre, regidora de Polítiques d’habitatge, Polítiques de Gènere, LGTBIQ+, Ciutadania i Migracions. Regidora delegada del districte 2. Presidenta del Consell Municipal del districte 2
El dia 18 de juny, Dia per Contrarestar el Discurs d’Odi, és una data que ens interpel·la a incidir en la importància de combatre una de les formes més destructives de violència social:
L’expressió de l’odi cap a col·lectius que, pel seu origen, religió, classe social, identitat de gènere, edat, capacitat física o mental o altres característiques, sovint esdevenen víctimes d’agressions verbals i narratives deshumanitzadores.
Segons dades recents de l’Observatori Espanyol de Delictes d’Odi, el 2023 es van registrar més de 1.700 casos de delictes d’odi a Espanya, dels quals una part significativa estaven relacionats amb la xenofòbia o rebuig a l’estranger, la LGTBI-fòbia i el sexisme. En l’àmbit català, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va documentar 420 casos de delictes d’odi el 2023, un augment preocupant del 15% respecte a l’any anterior. Aquestes xifres són només la punta de l’iceberg, ja que molts incidents no es denuncien per por o desconfiança en les autoritats.
A Terrassa, fa anys que treballem per combatre aquests discursos. Hem implementat estratègies tant en la prevenció com en la intervenció directa, i oferim serveis d’atenció i reparació a les víctimes des del Servei d’Atenció a la Diversitat Sexual i de Gènere (SAI DASIG) i el Servei d’Atenció i Denúncia per a persones víctimes de racisme.
És clar que un dels factors que contribueixen a l’augment dels discursos d’odi és l’auge de l’extrema dreta. Aquestes formacions polítiques sovint utilitzen discursos de la por que fomenten la divisió i l’hostilitat envers col·lectius minoritaris, i en aquesta recerca de culpables és més fàcil identificar un grup o una persona com la causa dels nostres temors en lloc d’enfrontar-nos a la incertesa o a problemes complexos.
Aquest procés de buscar bocs expiatoris converteix la nostra por en odi. Quan odiem, sentim que recuperem un sentit de control, encara que sigui il·lusori. I aquest odi, alimentat per la por, es manifesta en prejudicis, discriminació i violència. Aquest odi no sols perjudica aquelles persones que en són l’objectiu, sinó que també corromp les nostres pròpies ànimes.
Viure amb odi ens aïlla, ens omple d’amargor i destrueix la nostra capacitat per sentir compassió i empatia.
A Terrassa i a Catalunya, com a moltes altres parts del món, l’extrema dreta ha trobat a les xarxes socials una plataforma per difondre els seus missatges tòxics amb una rapidesa alarmant. És urgent i necessari enfortir-nos com a societat en la lluita contra el discurs d’odi, i ha de ser una tasca prioritària de les administracions, que hem de donar una resposta contundent a tots els àmbits. Disposem d’una legislació que necessita ser reforçada i aplicada de manera efectiva, però també necessitem formació per reconèixer i abordar aquests delictes amb la rotunditat que es mereixen.
La lluita contra el discurs d’odi requereix un compromís personal de cadascun de nosaltres.
