Carme Medina Hernández, Associació de Dones Bahá’ís
L’Associació de Dones Bahá’ís de Terrassa, molt preocupada per la terrible situació a què s’enfronten actualment les dones bahá’í iranianes, s’ha sumat a una campanya global, que vol treure a la llum com s’enfronten elles a aquesta persecució multidimensional pel fet de ser dones i bahá’í.
Sempre que hi ha hagut un augment de persecucions a l’Iran, la Comunitat Bahá’í i l’Associació de Dones Bahá’ís de Terrassa ho hem denunciat públicament, però ara que s’ha intensificat, volem fer pública aquesta situació intolerable, en aquesta setmana que gran part del món commemora el Dia Internacional dels Drets Humans i lluita per aconseguir-los.
És tal la preocupació per aquesta situació, que molts governs del món, així com el Parlament Europeu —que la darrera setmana, s’ha afegit a la condemna mundial de la persecució del govern iranià contra els bahá’í i l’abús a les dones i altres minories—, han condemnat enèrgicament la contínua persecució i discriminació en aquell país.
Un grup de 18 Relators Especials de les Nacions Unides i experts dels Grups de Treball de l’ONU ha emès una carta conjunta de denúncies, que reprèn a la República Islàmica de l’Iran pel recent augment dels atacs contra les dones bahá’í: “Expressem la nostra profunda preocupació pel que sembla ser un augment en la persecució sistemàtica de dones iranianes pertanyents a la minoria religiosa bahá’í a tot el país... incloent-hi detencions, citacions per a interrogatoris, desaparicions forçades, aplanaments de casa, confiscació de les seves pertinences personals, limitacions a la seva llibertat de moviment, així com prolongades i consecutives privacions de llibertat”.
Els Relators Especials i els membres dels Grups de Treball de l’ONU són experts independents nomenats pel Consell de Drets Humans de les Nacions Unides per investigar, monitorar i reportar sobre violacions específiques de drets humans a tot el món. Els experts tenen mandats en drets de les dones i les nenes, llibertat de religió o creences, reunió pacífica, educació, llibertat d’opinió i expressió, entre d’altres, així com mandats específics en països d’especial preocupació, com la República Islàmica de l’Iran.
Les dones constitueixen dos terços de tots els bahá’í perseguits actualment a l’Iran. A més, estan exposades a les mateixes pressions que totes les dones del país, però a més pateixen la denegació d’accés a l’educació i a l’ocupació pública, i són arrestades i empresonades per adherir-se a la Fe Bahá’í, religió mundial independent que treballa per eliminar tota mena de discriminació, i col·labora amb persones i organitzacions que s’esforcen per contribuir a l’avenç de la societat inspirats en les ensenyances de Bahá’u’lláh (fundador de la Fe Bahá’í), d’un món pròsper, just i unificat.
Els experts de l’ONU van instar el govern iranià a prendre mesures immediates, afirmant que totes les dones bahá’í han de ser alliberades sense demora, i s’han d’establir mecanismes per exigir responsabilitats als perpetradors de violacions de drets humans.
Aquesta intervenció històrica arriba després de dos informes de la Missió de Recerca de l’ONU sobre l’Iran. Els informes detallen àmpliament l’impacte de la repressió governamental sobre les dones i la comunitat bahá’í en general. Els informes la van descriure com “la minoria religiosa més perseguida a la República Islàmica de l’Iran” i van afegir que, des de les protestes, hi ha hagut un augment dels discursos d’odi i un increment de la persecució de dones bahá’í. Però malgrat els esforços, que ja fa temps està duent a terme la Comunitat Internacional fa pocs dies van denunciar que 10 dones bahá’í a Esfahan van ser empresonades a un total de 90 anys per càrrecs criminals infundats i acusacions injustes.
Cap ésser humà hauria de ser mai objecte de persecució pel seu gènere, creences, raça o ètnia. Empoderar les dones fa que una societat sigui més pacífica, estable i pròspera. Però tristament a l’Iran no només es pressiona les dones per tot arreu, sinó que aquelles que pertanyen a minories religioses s’enfronten a una doble discriminació, cosa que augmenta les pressions socials i econòmiques que suporten elles i les seves famílies. També s’estén a la resta dels practicants de la Fe Bahá’í, que han hagut de suportar totes les violacions dels drets humans i que mereixen viure com a ciutadans iguals i amb els mateixos drets que la resta d’habitants del seu propi país.
