La infància és una etapa crucial a la vida de qualsevol persona. Durant aquests anys, s’estableixen les bases per al desenvolupament físic, cognitiu emocional i social.
És en aquest període quan es formen els valors, les creences i les habilitats que acompanyaran els individus al llarg de la seva vida. Els beneficis d’una infància saludable i realista són múltiples i comprenen diferents aspectes que influeixen en el futur de cada subjecte.
El creixement i el desenvolupament dels nens i les nenes depenen de les diverses experiències d’aquesta primera infància, siguin positives o negatives, i dels factors ambientals interns i externs, és a dir, aquells dels quals no tenim control. Aquestes experiències donen forma al desenvolupament cerebral i la seva posició al llarg de la vida de cada nen. Des d’un punt de vista estrictament emocional, sabem que qualsevol estímul va lligat a una emoció. De l’acumulació d’emocions anem construint un tapís emotiu que ens acompanyarà durant tota la nostra vida. Davant de qualsevol circumstància, el cervell anirà cercant, a través del cablejat neuronal, experiències similars i ens predisposarà per repetir la manera de posicionar-nos davant de les coses. Un teixit emotiu amb fortalesa i divers ens garanteix una millor manera d’encarar les coses, lluny d’escenaris basats en construccions dràstiques i pessimistes. Per això són tan importants les primeres vivències, perquè ja marquen la tendència a afrontar els esdeveniments presents.
Els nens i nenes per tenir una bona infantesa no han d’estar hiperprotegits, perquè això els proporciona una mirada desvirtuada de la vida. Els infants han de tenir l’oportunitat de generar a la seva ment una proposta molt semblant a la realitat i no existeix cap realitat que descansi sobre un tot extraordinari. Oferir un entorn estable i feliç a la infància no vol dir donar l’esquena a circumstàncies (estímuls) que es relacionin amb emocions més desagradables. Viure moments de tristesa, desànim, avorriment o frustració a la infantesa és perfectament vàlid i recomanable per poder entrenar els més petits a fer front al que la vida, més tard, els anirà portant.
Queda clar que tots els pares i mares tenim l’obligació i la necessitat d’oferir als nostres infants la millor vida possible. Ens esforcem per tal de veure un somriure abans que un plor, només faltaria. Però hem de ser coneixedors que un plor infantil moltes vegades és necessari per afavorir aquest tapís extens, divers i realista que hem d’estructurar per generar uns fonaments emocionals que ens garanteixin una fortalesa que la mateixa vida ens exigirà.
L’esforç, la voluntat, la serenitat, la paciència i la confiança són emocions que no venen de sèrie. Es consoliden en funció de la construcció del tipus de tapís emocional que hagi evolucionat, perquè sigui potent caldrà no encapsular els infants dins d’una bombolla i promocionar un creixement ben realista i adaptatiu.
Les persones que tenen vides complicades són generalment aquelles que no han tingut la capacitat d’adaptar-se i això és quelcom que també s’ha d’haver generat al llarg de la infància.
Recordeu sempre que la infància és aquest lloc al qual sempre tornem quan el present es torna difícil.