El 30 de juliol commemorem el Dia de la Memòria de les Víctimes de l’Antigitanisme, en record de la Gran Batuda del 1749, quan més de 10.000 persones gitanes van ser detingudes a tot l’Estat en un intent d’extermini planificat.
Aquest fet, sovint silenciat, forma part d’una història que encara pesa.
Avui, però, la memòria no pot ser només un homenatge al passat. És també una eina per combatre el racisme estructural que encara pateix el poble gitano. A Catalunya i altres territoris, se celebren actes, debats i projectes educatius que busquen trencar estigmes i avançar cap a una societat més inclusiva. A Terrassa, per exemple, reclamem que l’escola Salvador Vinyals es converteixi en institut escola per facilitar la continuació dels estudis de l’alumnat gitano.
És preocupant que encara hi hagi discursos polítics obertament discriminatoris. Partits de l’extrema dreta s’han abstingut en votacions clau, com la que proposava incloure l’antigitanisme com a delicte d’odi; després fan veure el seu tactisme per guanyar vots i, per exemple, donen suport a declaracions institucionals reconeixent el poble gitano. Tanmateix, les accions reals continuen sent insuficients: reconeix que existeix el poble gitano, però no que pateix odi i discriminació.
Des de les institucions locals tenim el deure de garantir igualtat, reparació i dignitat. El 30 de juliol no és només memòria, és una crida a actuar: a defensar els drets de totes les persones i a construir una societat lliure de prejudicis.
Recordar per transformar i avançar amb veritables eines de transformació. Aquest és el camí.