Molts veïns i veïnes de Terrassa dediquem part del nostre temps lliure, a vegades molt temps, a millorar les condicions de vida de tothom des de diferents tipus d’entitats i institucions de manera altruista.
Aprofito per agrair-los aquesta dedicació, ja que estic convençut que sense aquest esforç la qualitat de vida no seria l’actual i les coses serien molt més complicades.
Personalment, fa temps que col·laboro amb l’associació veïnal del meu barri portant diferents aspectes, amb més voluntat que mitjans, però intentant implicar tercers sigui aportant coneixements, donant materials o, fins i tot, aprofitant materials que podien haver perdut el seu temps funcional.
En general, les nostres entitats són privades però d’interès públic. Representem els nostres associats, però tenim la voluntat de representar o treballar pel conjunt de la societat o dels col·lectius als quals ens adrecem. Per fer-ho, convoquem assemblees o altres sistemes d’interacció per tal de rebre els inputs que ens permeten reforçar els nostres posicionaments. Per exemple, la meva entitat fa una taula reivindicativa que actualitza anualment en assemblea oberta al barri. Parlem de propostes pensades, debatudes, que, humilment, considerem que milloren el nostre barri i la ciutat.
Des de fa anys tenim la constància que els diferents governs municipals no inverteixen al nostre barri ni atenen les reivindicacions que formulem. L’excusa dels pressupostos pot servir un any i, fins i tot, un segon, però si no veus cap voluntat de planificar actuacions en el temps, comences a preguntar-te de què serveix tot el treball fet, qui representen realment aquests governs i per quina raó es duen a terme actuacions en uns barris i en uns altres no.
Ens considerem solidaris. Sabem que altres barris tenen les seves reivindicacions i que, segurament, les seves necessitats són fins i tot més prioritàries que les nostres. Les veïnes i veïns som sensibles davant les dificultats dels altres, però, si actuació darrere actuació veus com es realitzen projectes semblants al que demanes, que el govern de la ciutat respon davant un comentari crític a les xarxes socials o concentracions, manifestacions, etc., un pòsit de ràbia continguda s’acumula fins que no pots més i explotes.
El govern de la ciutat actua de tal manera que provoca la necessitat de la confrontació entre barris? Hi insisteixo, no es nega que les prioritats tinguin preferència sinó l’evident manca de voluntat d’atendre les peticions, ja que mai, hi insistim, mai formen part d’un projecte planificat que espera en un calaix l’oportunitat de sortir, o una planificació que et digui que estàs a la llista d’espera i que el projecte es realitzarà per fases...
Per aquest motiu afirmo que Ballart prioritza uns barris com a pràctica clientelar, imitant les pràctiques de l’exconseller Comas dels governs Pujol. Ballart provoca enfrontaments entre associacions i davant aquestes pràctiques i la difícil acció de l’oposició, l’única estratègia és la col·laboració que reforci les propostes veïnals.
Amb aquest ajuntament, la meva associació no se sent estimada, al contrari, és com si ens fessin mòbing, i només veiem com a sortida confrontar els projectes, lluitar contra el barri del costat, veïns contra veïns. És això o abandonar l’objectiu de millorar el barri, dedicar el nostre temps a altres activitats lúdiques més individuals i gens d’interès general.
A la nostra Festa Major de setembre portaré una samarreta que digui “República d’en Pere Parres” i, si cal, recolliré signatures per demanar l’adhesió del barri a un altre municipi, encara que sigui Sabadell.