Fa uns dies, Hewlett-Packard (HP) va celebrar el seu 40è aniversari a Espanya en un acte entranyable. Tots els oradors van destacar que l’origen del que avui és el campus impressionant de l’empresa a Sant Cugat va començar a Terrassa.
L’any 1985 en una nau industrial amb 30 persones als afores de Terrassa. Es va explicar com una intervenció molt directa del president Pujol (a qui el president Illa va saber reconèixer amb generositat natural) va fer que HP creixés a Catalunya a partir de posar totes les facilitats perquè es quedés a Sant Cugat. En aquells moments, jo estava a l’Ajuntament i crec que tot aquest tema ens va passar desapercebut. Avui ho veiem com una gran oportunitat perduda. No recordo que mai es discutís res sobre si calia lluitar perquè HP pogués créixer a la ciutat. Terrassa era una ciutat que ja tenia dificultats per fer créixer els espais econòmics, mentre que Sant Cugat, al costat de la B-30, ha fet créixer un nombre espectacular d’empreses d’alt valor afegit.
També podria ser que les picabaralles polítiques donessin prioritat a un municipi governat per CiU que no pas a un bastió del PSC, com era la Terrassa de Manuel Royes. En qualsevol cas, la ciutat va ser el bressol del que avui és un dels Campus Tecnològics més importants d’Europa. Hi treballen més de 2.600 persones de 60 nacionalitats i la majoria són enginyers. La quantitat de patents que han sortit d’aquest Campus és molt espectacular, recordo com només capsals de les impressores podien portar centenars de patents. Tanmateix, molts terrassencs treballen a HP i alguns han estat figures molt destacades a HP en l’àmbit mundial, per citar només dos casos ressaltem Santi Morera i Ramon Pastor.
La història d’HP a Catalunya és l’analogia exacta del que hauríem volgut que fos Catalunya. HP va començar sent una fàbrica (jo encara vaig tenir la immensa sort de visitar-la amb Juan Soto, directiu històric d’HP i gran persona) i, després, amb el trasllat de la producció a països més econòmics, en comptes de perdre pistonada ha esdevingut un gran centre corporatiu capaç de dirigir en l’àmbit mundial negocis com d’impressió de gran format i el d’impressió 3D. Catalunya hauríem volgut que fes el camí que ha fet HP. Que fóssim més una referència d’indústria avançada i no una economia tan depenent del turisme.
Visitar el Campus d’HP a Sant Cugat és impressionant per les seves instal·lacions i pel brogit innovador de la seva gent. Però a mi encara hi ha una cosa que em continua agradant molt d’HP i que no s’hauria de perdre. La seva cultura genuïna. El famós “HP way”. Quan he tingut la sort de visitar centres d’HP a Israel o als Estats Units, m’ha semblat sempre poder reconèixer bé els trets singulars de la cultura HP. La història d’HP a Sant Cugat ha estat un èxit extraordinari. Tot i això, avui HP afronta reptes de gran complexitat: mantenir el seu principal mercat en impressió de gran format davant de competidors cada cop més àgils, fer madurar el mercat d’impressió 3D a qui li costa molt d’arrancar i saber combinar aquestes tecnologies amb el nou paradigma de la intel·ligència artificial. La capacitat d’innovació d’HP i dels equips de Sant Cugat tenen uns bons reptes ara sota el lideratge de Daniel Martínez Harris. Sort en els reptes. Per molts anys i que sigui per molts més.