Enguany s’assoleixen pujades inèdites en el nombre de turistes: el mes de juliol van arribar amb avió 33 milions de persones als aeroports d’AENA. A l’aeroport Josep Tarradellas 5,5, fins als 33 milions des de començaments d’any; 25 milions són internacionals, amb augments del 3%.
Els experts i gent que proveeix serveis en el sector indica que les estades són més curtes i que la despesa per turista baixa. El fenomen del "low cost" que molts vàrem conèixer quan es va iniciar a l’aviació, s’expandeix cada vegada més impulsat per la competència, l’eficiència i els negocis basats en el volum i també pels nous hàbits de consum.
Com s’aconsegueix oferir preus més baixos i continuar essent rendible? La dimensió és un factor clau: les economies d’escala reparteixen els costos fixos entre més unitats produïdes. Quan hi ha dimensió, les empreses tenen un gran avantatge competitiu. La desaparició constant de petites empreses es deu en gran part que no poden oferir preus baixos perquè no gaudeixen de les economies d’escala. No n’hi ha prou a especialitzar-se en producte o servei per justificar la diferència de preu amb el gran que és impossible de reduir... fins al tancament.
Un vol de Barcelona d’anar i tornar a qualsevol capital europea costava més de 700 € en els anys 90 del segle passat. Ara, per 50 euros es vola al mateix destí, això sí, només amb un petit equipatge de mà i amb horaris complicats. Els treballadors del sector són menys privilegiats que en aquells anys i tenen sous més baixos i condicions que impulsen les vagues d’aquests dies del personal de "handling" de les línies de baix cost, amb grans esperes per a recollir maletes als passatgers quan recullen maletes, etc. També passa amb el personal de cabina i els pilots que ja no tenen els privilegis de llavors.
Quin turisme volem? Segons un recent informe en 30 anys els salaris en termes reals han pujat només un 3% a Espanya (menys de 0,1% a l’any). És la quarta pitjor evolució dels 38 països de l’OCDE, amb només Itàlia, Japó i Mèxic per sota. El 1994, el salari mitjà espanyol estava un 14% per sobre de la mitjana OCDE. Ara està un 11% per sota. En els darrers 30 anys hem empitjorat, sense que cap color del govern local, autonòmic o central hagi sabut canviar el gran problema del model de l’economia en el que predominada la poca productivitat. Els salaris baixos acompanyen a la baixa productivitat i al model distributiu de la riquesa ancorat i poc orientat a la promoció dels nous valors. Per exemple, les grans dificultats d’accedir a un habitatge digne sobretot per la manca d’oferta tant per compra com per lloguer, porten a patrons de consum diferents dels que teníem fins ara. Per això, gaudir el present es converteix en un objectiu irrenunciable. El present s’escriu amb preus baixos que faciliten l’accés puntual a productes i serveis que han tingut en algun moment un cost alt i també amb compres puntuals de productes de preus alts. Aquest fenomen no és puntual sinó que cada vegada arrela més i es converteix en un vector cultural important. Es veu al súper amb l’imparable augment d’oferta de productes de marca pròpia (o blanca) que aporta ja més del 50 % de la cistella de la compra i moltes famílies tenen com a primera opció de compra.
I també en el comportament dels viatjants i turistes. Alguns tiktokers famosos mostren com fan servir els productes del supermercat per estalviar en les seves incursions turístiques i guanyar temps per visitar 5 o 6 cales al dia menjant pa de motlle i pernil dolç. Això incentiva la reducció de reserves a restaurants, com ho manifesten els restauradors.
El 31% de les famílies espanyoles viuen amb menys de 2.000 euros mensuals, i les llars amb ingressos d'entre 2.000 i 3.000 euros cada cop són menys nombroses, limitant de la capacitat d'estalvi. Baixem més que pugem. Hem de treballar de valent per canviar-ho. Ens ajudarà la intel·ligència artificial? Em sento igual de productiu sense fer-la servir quan escric aquests articles al Diari de Terrassa. Inclús a l’agost. Cal utilitzar el nostre talent i capacitats per augmentar la productivitat. Som-hi!