Després de la posada en marxa de la B-40, quedava pendent la connexió amb el nus de la C-16 i la C-58. Es tractava d’un tram d’1,8 quilòmetres, en què s’havia de construir un tercer carril a cada banda i un quart de trenat en trams concrets dels accessos. L’objectiu de tot plegat era millorar la capacitat de la C-16 davant l’increment de vehicles que ha suposat la B-40. La veritat és que aquesta ampliació semblava imprescindible i el fet que no s’hagués acabat al mateix temps que la B-40 feia pensar que comportaria molts problemes viaris. Certament, durant aquest temps s’han produït retencions puntuals i confusions provocades per la senyalització. Els accessos provisionals, tot i que s’havia d’anar amb precaució, no han implicat cap accident greu. D’aquesta manera, podríem pensar que aquest eix viari estaria totalment acabat. Doncs no. Ara s’ha de completar amb la ronda Nord fins a Castellar del Vallès. Com més aviat millor.