Molts terrassencs se n’aniran de vacances avui. Molts altres ja ho han fet i altres ho faran durant les pròximes setmanes. Terrassa es buida. Però hi ha ciutadans que sí que s’hi queden. Són persones grans que poden patir la solitud no desitjada. I és que la paraula “solitud” fa referència a la condició d’estar sol, però no necessàriament cal estar sol per sentir-se sol. Si més no, la solitud no desitjada no implica només persones que estiguin aïllades o que no tinguin xarxa social. Pot ser una dificultat per connectar, unes mancances o debilitats socials, o moltes més casuístiques. Per sort, entitats com la Creu Roja desenvolupen un programa per connectar les persones grans i que se sentin acompanyades durant el juliol i l’agost. L’AV del Cementiri Vell també impulsa diferents accions perquè la gent gran del barri pugui mantenir les relacions socials. Una ciutat com Terrassa ha de tenir cura dels seus veïns, perquè al final som una comunitat, un poble gran.