La sàtira, la reivindicació, la burla, la provocació i la disbauxa són elements intrínsecs en el Carnaval. Tanmateix, moltes ciutats els han perdut. En alguns casos, els seus actes són més semblants a actuacions de la cultura popular. En altres, és com un espectacle de comparses que mostren les seves coreografies. Com passa en altres àmbits, la rua de Terrassa és diferent. I ens agrada que sigui així. Aquí, no deixem canya dreta. Trump, els toreros, el turisme massiu, la violència masclista... En tenim per donar i repartir a tothom. L’any passat s’obria el debat sobre si el Carnestoltes havia perdut la transgressió. La polèmica sobre el cartell va aixecar la protesta des de diferents sectors conservadors de la ciutat. Enguany, amb un cartell més artístic, podria fer pensar que el to transgressor disminuiria. Tot el contrari. Les comparses s’ho passen bé posant en evidència allò que consideren injustícies amb crítica i sentit de l’humor. I això fa que el Carnestoltes terrassenc sigui únic.